Lo peccat de n' Adam

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Obras rimadas de Ramon Lull. Escritas en idioma catalan-provenzal. Publicadas por primera vez con un artículo biográfico, ilustraciones y variantes, y seguidas de un glosario de voces anticuadas
Ramon Llull (edició a càrrec de Jeroni Rosselló Ribera)
Lo peccat de n' Adam

LO PECCAT DE N' ADAM.



 A requesta del rey de Malorcha, feu Ramon aquests rims en la vila de Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus á n' Adam, éll scient havia de traspassar lo seu mandament, é que per ço sdevendria la dampnació de mante gent.


Un senyor rey qui bé enten,
 Se maravella molt sovén,
Que Deus qui es bò en quant es
 No fallís en neguna res,
Quant fé á Adam lo mandament
 Qu' el fruit no menjás, éll scient (1)
Que Adam faria lo peccat,
 D' ont mant hom seria dampnat
Havent tot temps pena é mal;
 Car no par raysó natural
Que Deus faés tal mandament
 D' ont se seguís lo falliment
Qui no fóra si éll no manás
 A n' Adam qu' el fruyt no menjás.
Empero el rey diu que enten
 Que Deus no feu may fallimén (2):

Car qui ha bontat infinida
 E eternal no pot far fallida;
E esta en sol maravellar (3)
 Com Deus se sapia escusar
Que no haja colpa de mal
 Que han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,
 Lo qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;
 E car par gran tort é peccat
Fer mandament d' ont isca mal,
 Vol lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:
 E car á mí l' escusa apar,
Clara á mon entenimen
 Si tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér (6)
 Per lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui 'l diu, car pauc val:
 L'escusa deym que es aytal.
 __
Deus infinidament enten
 E ha infinit amamen,
E infinit bonificar,
 E per ço no pot ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
 Ha donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar
 Que no consentis al peccar
De Adam ni en la greu dolor
 Qu' en infern han li peccador.
E si Deus nos pot escusar,
 Son poder no poch abastar
A l' escusar é es finit;
 E car finit é infinit
No pogren esser un poder,
 Anem mostrar donchs lo dever
E mostrem com la escusa es.
 __
Deus quant consirá que dixés
 A n' Adam qu' el fruit no menjas,

Posá orde en aquell pás
 Ab ço que n' Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)
 Que li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),
 Per natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues
 Fer lo falliment é peccat;
En axí fó en libertad
 Que no menjás o que menjás,
E 'n egualtat foren li pas
 On estava sa libertat,
Car per lo bé qui 'l fó donat (9)
 A far lo bé é no forçat
En creant sentí libertad,
 Com estigués obedient;
E car fó vengut de nient
 Sentia en sí libertat
Perque s' enclinás á peccat
 Com sia ço que peccat es
Contra ço qui deu esser res;
 Hac donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó
 De far bé qui 's cové ab res
E volch s' enclinar á no res,
 Qui 's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé
 Esquiva á natura pres (10)
A fer ço qui no está res;
 Ço es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;
 E seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,
 Ço es far bé á qui 's cové
Que éll sia alcuna re
 Per Deus conexer é honrar;
En est pas apar l' escusar,
 Que Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),
 Per natura del bé qui fó
En ell per la creació,
 D' aquell bé qui lo fó donat

Ab que pogra contra peccat;
 E si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),
 E volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,
 E en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat
 De son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);
 No fé donchs Deus lo falliment
Si á Adam fé lo mandament;
 Ja sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,
 Que Adam faria lo peccat
D' ont mant hom seria dampnat,
 Pus que Adam poch far lo bé
Lo qual Deus totas vets sab bé (14)
 Que Adam lo bé pogra far
Ab lo bé que en ell volch crear,
 Perque hach raysó en far bé (15)
Aixi com desraysó de sé (16)
 Hac en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.
 Es donchs manifest é provat
Com Deus está ben escusat
 Del peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret
 E puneix tots sos consequens
Per dret, com ço qui es niens,
 Ço es peccat fan sostentar
En l' esser que Deus volch crear
 Qui ab null peccat no 's cové.
 __
Emperó encara reté
 Lo rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)
 Com Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,
 Tant que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)
 E no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat

 Esquivas pena é peccat
En ángels, é 'n tot home nat,
 E que negú no fós perdut,
Mas que tuyt haguessen salut,
 Pus que la divina bondat
Es gran é no vol null peccat;
 E car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada
 Responsió: Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat
 A far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút
 Peccat é pena per peccat,
Car no fóra remunerat
 Gran bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;
 Car no pogr' esser libertat
En far lo bé ó lo peccat;
 E Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar
 E ab libertat Deus amar,
Obeir, servir é honrar:
 Car tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),
 E ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;
 Car si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués
 Deus obeir, servir, é amar,
Ni Deus no pogra res jutjar
 Ni igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,
 E bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:
 Fora donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer
 Gran ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament
 Per ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentís
 Ligara son res ab no res,
Del qual no res tot home es

 E fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat
 En cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts
 Per ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural
 Que Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,
 Ligat é prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé
 En hom peccat, pena é dolor
Per çó que el bé sia major;
 E com lo puscha far de grat
E 'l be 'n sia remunerat
 E pot esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.
 __
Finit está aquest escrit
 A honor del Sant Esperit;
Lo qual me 'scalf en la calor
 De s' amor, á mí peccador.




Endpiece (Obras rimadas p367).jpg


VARIANTES.




(1) Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(10) Esquiva é natura pres
(11) Fer lo bé si ell se volgués,
(12) Del qual se poguera escusar,
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14) Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,
(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar
(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués far
(20) Car no li 'n convengra grat,
(21) Ab bontat no hagra ab que.



Endpiece (Obras rimadas p367).jpg