L'irradiador del Port i les gavines/La femme aux oranges

LA FEMME AUX ORANGES REFLEX N.º 2

 La cançó del Metró, que es mulla el ventre al Sena a
la vella Cité, traspua tots el sostres, i diu:

 —Avui só perfumat
 per una grassa impresa.
 Porto un braçalet blau,
 un altre de vermell
 i les anques més nues.

 Les sandàlies pulides amb brillants.

 I així la meva amada
 ve assetjada a desdir:
 Per això és que baixa a Rennes
 es deixa la cotilla a Saint Michel,
 i s'ajeu al meu bany de purpurina.

 Banyera del NORD-SUD!

 Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Chateau d'Eau, s'ha descobert la brusa i ha ensenyat els
mugrons
 que eren com una llàntia de cremell.

París, 12 de Març de 1920.