L'irradiador del Port i les gavines/Vespreja i neva

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





VESPREJA I NEVA




Les estrelles xerraires són fetes a tallets
i despreses del cel
 una a una
 disperses
besen les parets fosques i s'estenen a terra
sempre ran de les portes
per guarir-se del fred

El meu carrer és estret
sense cap arc-voltaic
 bola de neu encesa
i les velles rondinen tots els canvis de temps
El mateix l'adroguer:
— Quanta fècula es perd!

Darrera dels meus vidres sento els reis que s'acosten

Ara el cel s'enrogia
 de venjança i d'amor:
pensava en les sabates que embrutaran l'alfombra