L'irradiador del Port i les gavines/Vibracions

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca





VIBRACIONS





El gra sagnós, de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meva besada!


Dolça recança:
l'ànima del Poeta
al teu ventall.


Quin vent que fa,
quina pluja més fina!
—El tram llampega.


Acota el cap endins la porxada de verd,
als taronjers florits, la promesa-donzella:
Una alosa destria la blancor
 dins el verd.


Dins de la nit
alegria en la casa.
Tot és la por.


Cada mot de l'esposa, una rosa
tota balba de flames:
la sardana-cinyell de l'esposa.


La pluja rosega el vidre
glaçat...
Quantes molles s'hi deixa!


Aquesta flor,
del teu pit al meu llavi,
flor en el llibre.


Què són fets els estels-oronells
despenjats cada dia?
En els ulls de les verges, estels.


Bolves de zèfi
sonorants ones verdes:
la Primavera


A aquella estrella nua tan aprop de la lluna.
li servo un gran amor
car volia escapar-se
 i la vigilen molt.


Ara el cel és tot blau dins el matí
Només un petit núvol blanc—molt blanc:
una verge s'ha deixat el coixí.


Bru matiner d'amor
de peu dret a la proa:
quina noia no el vol!


Mocadoret al coll,
vermellet, de les festes.
Les sagetes al cor.