La Cançó de l'Esteve

LA CANÇÓ DE L'ESTEVE

Una cançó vui cantar,
no hi ha molt que s'és dictada,
treta n'és d'un fadrinet
de la primera volada.
Tiri, tiri tinc, tiri, tinc, taina;
tiri, tiri, tinc.

Esteve se diu per nom,
que en té gran anomenada;
no hi ha aplec ni sarau
que l'Esteve ja no hi vaiga.
La primera que hi fa anar
és la seva enamorada.
Ella sempre està dient:
— Esteve, no et cansis massa,
que en sería un bon perill
de rebre'n alguna airada. —
Quan ne són a mig sarau
van a fer la refrescada,
i ella amb el mocadoret
si li'n eixuga la cara.
I ella, sempre està dient:
— Esteve, per què no et cases?
— De casar ja em vui casar,
pro jo no em puc casâ encara;
tinc de gonyar lo diner
per arrendar-ne una casa. —
Qui li'n havía de dir!

Quina noia tan galana!
Si serà d'un veiot,
o d'un veí de can Saumanya,
de can Saumanya de Boix,
que n'és capità de banyes!