La Millor raó el trabuc

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La Millor raó el trabuc
Francesc Palanca i Roca
 Baixa
Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/3 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/4 ESCENA I.


Selva corta: á la izquierda del actor una puerta que
 figura la casa de la Só-Huisa.
El tio Fumarell y Tofolet, este último embozado con
  una manta, por la que asoma un trabuco de boca de
 campana.

Fumarell.   Comtam anem lo que't pasa,

tin confiansa en t'agüelo;
parla ya.

Tofol.   ¡Divino sielo¡

Yo vullc ansendre eixa casa.
Que no asplete la malisia,
agüelo, estár quièt no puc.

Fumarell.   ¡Chec! amaga eixe trabac,

no tel plegue la chustisia.

Tofol.   ¡Sí!
Fumarell.   No tingues presa tanta.

¿Se veu algú per haí?

Tofol.   Ningú.
Fumarell.   Pos fícalo así;

aixìna, dins de la manta.

Tofol.   ¡Cap te minos! la só bruixa;

no importa que'l amaguem;

en ferse denit, vorem

si no li romp una cuixa
á ella, y á eixe tio gos
Nap-y-Col, deixels estar,
que'ls ha de fer soterrar
dins de tres dies als dos.

Fumarell.   Contam, ¿que't'ha susuit?
Tofol.   Que al puchar á la figuera

del corral del Só Llovera,
sobre la pared, ha oüit
á dos presones charrant.

Fumarell.   Poro....
Tofol.   Y la mes gran feta,

es que á mi y á Pascualeta
mos estaben chodicant.

Fumarell.   ¿Això es sert?
Tofol.   Com això es Sòl.

Men puche dal la pallisa,
¿y qui eren? la Só Huisa
y el Só Pere Nap-y-Col.
Yo alli tot fet un lluquet,
y acurrucat com un gos,
els estaba oüint als dos
blasfemar de Tofolet.

Fumarell.   ¿Ques lo que'm contes?
Tofol.   Això.

Y si es que'm dona llisensia,
y vá preninto en pasensia,
li contaré lo mes bò.
Que yo era tot un tunante,
un pillo, faena fach;
y alli ha soltat d'aquell buch.....
¡úy! yo no sé com maguante.
¡Dirme eixa culebra infame,
tant de embolic! y despues
encara digué molt mes;
¡agüelo! yo estic que brame.

Fumarell.   Tofol no'u prengues tan fort;

mira no mes que eres fill
de Tona y de Pep del Grill,
que fá hüit añs que s'han mort.

Tofol.   Ya u sé.
Fumarell.   Y que si algun consuelo

en lo mon has disfrutat
desde que eixos han faltat,
no mes lil deus á t'agüelo.
Per lo tant, en molt chuí
bullc que me vaches dient
desde este mateix moment
tot lo que te pasa á mí.

Tofol.   Vosté sáp que's curaora

desde que's morí son pare,
la que está en puesto de mare
de Pascuala regaora?

Fumarell.   Ya u sé.
Tofol. Coneix la madastra,

que se queda sinse rés,
desde el momento no mes
que se case la fillastra;
y com ella es tan astuta,
quedarse pobra no vol;
y en lo tio Nap-y-Col
la vól casar lo só bruta.
Y en tal que'u arregle bé
agüelo, y que'l case pronte,
no li pendrá ningun conte
dels bens que la chica té.
¿A vist vosté quin tunante?
¿y ella, quina só tunanta?
¡yo els pegaré una sumanta!...

Fumarell.   ¡Chec! ¿que'm contes?
Tofol.   !No sa'spante!

que'l cuento es llarc y en ca vá.
¡També á parlat de vosté;
també á dit, que no'l volgué
cuant vosté la demanà!

Fumarell.   ¡Chec!...
Tofol.   ¡Y li á llevat la pell!

diu, que vosté es un mal moble,
y que per això en lo póble
li dihuen el fumurell.

Fumarell.   ¡Tofolet...!
Tofol.   Que's está ratat,

que te la cara de mico,
y que'l seu nas, es el pico
del mal nom que li han posat.

Fumarell.   ¡Insultarme á mi eixa bella!

¿que's esto, divino sielo?

Tofol.   No cal que's sofoque agüelo,

yo li rompré una costella.
Oüint yo blasfèmies tals,
la mehua cólera estalla;
salte un bot de dal la palla
y aspante trenta animals;
sen fuch del pesebre l'aca,
el bacó mou un quedir,
la burra pega á fuchir,
y es posa á bramár la baca;
els conills fuchen també,
chillen gallines y galls;
y allí á pasat mes treballs....
que'n pasá en l'arca Noé;
el bòu també sen fuch,
el veinat, les portes tanca,
y el amo, agarra una tranca
pa romprem el cap á mí;
y al vindrem ell en cansons
tenint yo la mosca al nás;
de un grapat l'agarre y.... chas!
am anat á revolcons.
D'allí m'ascole com puc
paca el camp del só Feliu,
y així que asoles em viu,
vach, y descolgue el trabuc;
men vinc asi desedit
en una furia que brame,
buscant á eixa agüela infame,
p'afusilarla esta nit;
ya qu'ella la culpa té
de tot lo c'amí me pasa.
Sòrt, que al vindre yo á esta casa
mel á trovat á vosté;
mes ya qu'em lleva la pell,

tinc dos puñals amagats,

j Oy ! mes que li agrà al bacó
la dacsa; així ua oüit yó,
que liü dia à Nap~y-Col.

i Si? pos cou fia en t'agüelo, que tinc asi on pla.. ..famós; una en faré h oi, que'lsdos s'han de morir de cangnelo. Qoe tinc calent el servell, y mes insults no lolere; j'huí sabràn Llehuisa y Pere qui's el lio Fumarell í

Vostè de lo meu s'olvida, y aixó es anàr per les rames; yo la vullc ansendre en flames en lo trabuc, a'nseguida.

Si semechant cosa fàs t'asegurarà la lley, y et voré allí en lo Reméy, íentli carases al gàs. jNo! qne t'agüelo t'ausilia; no'm dones nunca eixe espill; mira que ton pare el Grill, may deshonrà la família.

Nada agüelo, yo vullc...

Pasa

dabant, que te'u mane yo. Deixem....

jNo sigues bacó!

Poro....

Toca paca casa. (Se van. }

Digitized by Google

ESCENA 2.
La Só-Huisa y el Só-Pere Nap-y-Col.
Huisa.  Ya estic só Pere á la pòrta,

y así ningun dañ perilla;
perqui'u sent, es per má filla
qu'encá deu estár en l'orta.

Pere.  Aném per ella en un tròt.
Huisa.  No, ya está tot en quietut.

¿Mes perqué s'aurá mogút
tan grandisim alboròt?
Yo viu dònes casi mòrtes,
tots anaben y venien,
per to'los puestos corrien
y anaben tancant les pòrtes.
Per això yo pòr tenia
de vindre asòles así,
y á fet que vinguera en mí
Só Pere, de compañia.
Conque... sobre lo tratat,
ya no ya res mes que fer;
la chica, seüa há de ser
en tal de que...

Pere.  S'acabat;

yo no vullc la sehua renta,
que soc molt poc ambisios;
de lo meu... ya prou pals dos,
y ella pot viure contenta.
Só Huisa, y si vosté lògra
lo que's parlá un mes arrere,
vorá, vorá si el Só Pere
fá lo que deu ensá sògra.
Com si fora el testament
c'aguera acabat de'scriures,
li promet setanta lliures
el dia del casament.

Huisa.  Bueno.
Pere.  Soc hòme rambós,

y... de lo que ya tratat,
así queda soterrat;
no te qu'eixir de entre els dos.
¿Vosté no li ha dit res?

Huisa.  No.
Pere  ¿Pa cuant u'aguarda? ¡refosca!
Huisa.  ¿Pos no sap que Tofol-Rosca

y ella, es volen amuntó?
calle, que yo pòc á pòc
faré sulsir el guisao;
yo aniré tentanli el vao,
ya llevant ú afechint fòc.
Hüí, la só Lleuisa cull, (Llevándoselo
ya que té el fòc vaix la sèndra, aparte)
del camp la verdura tèndra
pa cuant el caldo alse el bull.
Y si el guisao está dols,
de sal li amboque un polvill...
si, que no's masa bò, fill,
fer eixe manjar pa mols.
Despues, cuant está apunt, t'alses,
y d'aquell caldo en la balsa
<<tap>> se li emboca la salsa...
despues de les atres salses.
¿Quí pensa en los sofrechits
tio Pere... ó tio Llúc,
si aixìna s'arregla un súc
qu'es poden chuplar els dits?
Y així vach deixanlo estár
bullint, poquet á poquet,
hasta que ven solsidet
lil deixe, apunt de menchar.
¿Pues? y es casa vosté en Cuala,
qu'es lo millor que té el globo:
y... ¿hóme s'a quedat bobo?
¡despertes tio talala!

Pere.  Pos... ¿y quí no s'alectrisa

si al oüir coses tan dolses,
li están chorrant per els colses

mèl, sucre y arròp, Só Huisa?

Al escoltar lo c'acaba
de contarme, ¡tros de coca!
d'aigua tinc plena la boca,
y sent qu'em chòrra la baba.
Cásemos, cásemos pronte.
Sí.... que te voste una sal.....

Huisa.  ¡Pos si asò fas á chornal!....

¿que seria per mon conte?

Pere.  ¡Eu! que pareix que s'espulse

vosté, els añs de la presona.

Huisa.  ¡Si yo soc una jamona....

d'allò qu'es diu jamon dulse!
¡Si yo estic, tan fresca y gròsa
com una col flor d'ivèrn!
¡Si este còr, es un infèrn
de les llames que rebòsa!
Sense que siga alabarse;
encara per allá ahon vach
soc yo, una rosa de mach
cuant acaba d'esclatarse.
Sí; qu'encara c'al espill
me divise alguna arruga,
son fresques, com la lletuga,
y mes fines.... c'un conill.
¿Quí dirá que la Só Huisa
ne té ya trenta.... y un pico,
tenint un còs tan.... bonico,
y esta sandunga, canchisa?
¡Ay! per tot este terreno,
fá huit añs que no á trovat,
ni sixquera.... un desgarrat
qu'em diga ¡adios cuerpo bueno
Cuan yo, per eixos rastolls
á fet.... tot lo que me toca,
cridantlos, com una lloca
cuant vá raere dels polls;
bé, pegant una colsá,
o be amollant un suspir.....
qu'era capas de frechir
tot el peix qu'en la mar yá.

Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/13
Tofol.   ¡Tono!.... perque deu es bò

no mes, me lleve l'ancarol


 ESCENA 3.

El Só-Pere, y Tofolet.


Tofol.   Si que pareix que raere

 Só Pere,
va vosté seguinme els pasos;
 y els nasos
si em crema molt y li agafe
 li asclafe.
Que no li valdrá c'astafe
ni á eixa agüela, ni á ningú,
perque si me tenta el bú
Só Pere, els nasos li asclafe.

Pere.  ¡M'ás deixát patilifús!

 ¡Chesus!
¿Que's lo que puc aber fet
 Tofolet,
pera que te desesperes?
 ¿Com eres?
Pos hòme, ¿no consideres
que yo bullc pau'y quietut,
y que sempre t'ha volgut?
¡Chesus! Tofolet ¿com eres?

Tofol.  No vinga fent el ñim ñam,

 ¡caram!
y no mude de cansó;
 que yo,
lo c'ha parlat, lo c'ha dit,
 hua sentit;
y per mes c'arrepentit
vinga así mudant la fulla,
no podrá anfilar l'aülla,
¡caram! que yo üa sentit.

Pere.  ¿Que tu nas oüit també?

 Mol bé.
¿Que creus que soc un traidor?
 Millor.
Mes no has vist un plá en asò,
 y bò.
Que lo que vullc yo, es el tò
encontrarli á la só Huisa,
y atisarli una palisa.

Tofol.  ¡Mol be pues! millor, ¡bó! ¡bó!

Poro.... si es que m'anbolica...

Pere.  La chica,

yo la faré sense trehua
 teüa.
Y si no, tu ya ú vorás.

Tofol.  ¡Un abrás!

que li am de desfer el nas,
si eixa agüela se propasa;
So-Pere, anemsen á casa.
¿La chica....?

Pere.  Teüa.
Tofol.  ¡Un abrás!


 MUTACION.

Interior de casa la Só-Huisa; puerta al foro que dá al campo; dos laterales á derecha é izquierda; otra en primer término que conduce á la calle: una mesa, y sobre ella un armario; otras, con una artesa, sillas etc. etc.

 ESCENA 4.


 Pascuala, entrando por el foro.

 ¡Hüí fá tot chuste un añ

que Tofolet m'a parlat;
y si el volguí el añ pasát,

Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/16
aigua li fá falta al peix;

el sòl fa falta á la llum;
el fòc li fa falta al fum;
falta á la lluna la nit;
li falta al loco un sentit;
aire falta al gafarró;
¡y á nna chiquilla com yo
li está fen falta un marit!

 ESCENA 5.

Pascuala: La Só-Huisa entrando por la puerta izquierda.

Huisa.  Buenas tardes, Pascualeta.
Pascualeta.  (¡Que fina que está ma tía!)
Huisa.  Ya fa dies que volía

charrar en tu una miqueta,

Pascualeta.  Pos ya pot ascomensar.
Huisa.  Millor estem sentaetes.
Pascualeta.  Agarrém pues cairetes.
Huisa.  Parlem.  (Se sientan.)
Pascualeta.  Posemse á parlar.
Huisa.  Pascuala, vullc preguntarte....

pero això, si á mal no'ú prens,
que me digues tú, ¿si tens
moltes ganes de casarte?
Si eixa pregunta te còu,
bull qu'en pasensia m'ascoltes.
¿Qué dius?

Pascualeta.  Que no ne tinc moltes.
Huisa.  Poro....?
Pascualeta.  Que ne tic pròu, pròu;

perque com vosté sap vé,
tinc prop de vint y un añ;
y que dec casarme enguañ
millor que no l'añ que vé.

Huisa.  Pos.... no tingues c'apurarte.
Pascualeta.  ¿Pues?
Huisa. Yo et trauré de un apúr.


Pascualeta.  ¿Com...?
Huisa.   Ya tínc novio segúr...
Pascualeta.  ¡Ah...!
Huisa.   Pa cuan vullgues casarte.
Pascualeta.  Diga, ¿y quí es eixe qu'em vòl?
Huisa.  Un home.... y de mols dines.
Pascualeta.  Nomenel pronte, ¿quí es?
Huisa.  El Só-Pere Nap-y-Cól.
Pascualeta.  ¿Si tia?
Huisa.   Y que te convé.
Pascualeta.  ¿Y això?¿per quína rahó?
Huisa.  ¿Per quina? perque eu dic yo.
Pascualeta.  Préngalo pues p'a vosté;

que vosté está chove, hermosa,
y encá qu'el So-Pere es vell....
no importa, pot vosté en éll
fer una boda famosa.

Huisa.  Poro... si ell á mi no em vòl...!
Pascualeta.  ¡Pos no sap lo qé s'afet!

casats, y en un garvellet,
els podien traure al sòl.

Huisa.  (¡Uf! el negosi s'ampastra.)

¡Chica! fes cás de ta mare.

Pascualeta.  ¡Si no hay mas que la que pare!
Huisa.  Mes yo soc así....
Pascualeta.  Madastra.
Huisa.  Diguesme;¿e'agut ningú

desde qu'estás en lo mon
qu'et vullga mes?

Pasculeta.  Això son

cuentos.

Huisa.   ¿Parla?
Pascualeta.   Tu, tu, tu, tu.
Huisa.  Ya sé yo que Tofolet

y tu vos voleu casar,
¡poro si el puc pesigar...!

Pascualeta.  No mel asuste al pobret,

qu'el vullc tant....

Huisa.  ¡Mare, ó madastra,

vorás si tinc potestat;
que tinc el chermá churat,

y el tio alcalde, fillastra.

Alcalde es el teu padrí
y ell sabrá tot lo que pasa.
Vorem así en esta casa
quí es el que mana més, quí.
 (Encolerizada.)

Pascualeta.   Ni l'alcalde, ni vosté,

ni el churát, ni el mateix rey,
han de guañar en mí.

Huisa.  Ey!

deixam qu'em riga! jé! jé!

Pascualeta.  ¿Pos vòl que li siga franca?

fás molt pòc cas d'eixa risa,
madastra....mare postisa.

Huisa.  Calles; ú agarre una tranca!
Pascualeta.  Uy! tranca! això mos faltaba

no més.

Huisa.  ¡Si fora atra dòna!...

soc madastra masa bòna.

Pascualeta. ¡Si una de sucre amargaba!
Huisa.  Tingam ya la festa en pau;

mira que si solte el gos,
una n'armarem les dos
mes llarga que d'así al Grau.

Pascualeta.  Això eu diu vosté de chansa.
Huisa.  Cóm que de chansa!
Pascualeta.  Está clar!

¿No veu que en cá pot pasar
hasta el mateix cap de Fransa.

Huisa.  Descarada!
Pascualeta.  Se equivoca!

¿Descarada esta chiqueta,
cuant té este tròs de careta,
estos ullets y esta boca?
¿Qué mes prenguera vosté
que semblarme?

Huisa.  Renegára!
Pascualeta  Uy! si la envecha es tornára

una còsa que yo sé!...

Huisa.  Pos ya qu'em trates aixina,

te chure per esta creu!...

Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/20 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/21
que no li han de estar de sòbra.
Huisa.   ¿Tù has vengut insultaor,

ó has empinat el barral?

Tofol.   Yo... (Asò escomensa mal,

y en cá vá á acabar pichor!)

Huisa.   Vesten molt enhoramala,

ó cride al siñor alcalde,
y fás que á palos et balde.

Tofol.   Oy! dòna, s'ha fet poc mala!
Huisa.   Pronte!
Tofol.   Pera anarmen yo,

vullc molta pau y quietut.
Só Huisa, yo así he vengut
á ferli una petisió.

Huisa.   A mí?
Tofol.   La seua neboda

en mí se té que casár.
Yo vinc en vosté á parlar
pera que arreglém la boda.

Pascualeta. (¡Ay que bò!)
Huisa.   ¿Tant t'ha costat?

Home, sí? per ahon üas dit?
repetix que d'este ouit
un pòc sorda m'ha tornat.

Tofol.   Si está sorda d'eixa orella,

yo ya tinc la mosca al nas;
conque... ixcam pronte del pas
no mos caiga una sentella.

Huisa.   No m'asusta una troná

cuant el sòl bada les peñes.

Tofol.   (Si l'agarre de les greñes

la deixe tota pelá.)
La tempestat per la pòrta
vá chuantse l'últim coto,
y es vá á moure un terremoto....
qu'es diga.... «¡aquí fué Paiporta!»
Chunt al corral de Llobera
sé lo que de mí ha parlat,
lo que'n Pere te tratat,
só bruixa, y mes li valguera,
mala vella enredraora,

Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/23 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/24 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/25 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/26 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/27 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/28 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/29 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/30 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/31 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/32 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/33 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/34 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/35 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/36 Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/37