Vés al contingut

La blavor del mar

De Viquitexts
La blavor del mar
Ignasi Iglésias Pujadas
La blavor del mar

———————

Blavor del mar, mirall fidel
del blau del cel.
¡Oh com atraus al pescador,
trïomfador,
amb cor d'infant i sense fel!
Encís del mar:
el pescador
deixa, per tú, la seva llar
—que és el seu blanc reposador—
i, entre'l teu blau i el blau del cel,
dut per l'atzar,
tot ell devé espiritüal,
amb l'ideal
pur i enlairat com un estel.

Mar blau, mar blau,
engolidor
de la claror
que a l'home atrau.
Mar blau, mar blau,
refexador
de la negror
que al nostre cor ha fet esclau.
El pensament,
trïomfalment,
en la blavô
de l'horitzó

s'eixampla, alat,
amb absoluta llibertat,
í fa més pur al pescadô.
¡El mar l'atrau,
tan blau, tan blau!
La terra no.
Puix sols de lluny té la blavô
del seu anhel;
puix sols de lluny s'assembla al cel.
 
La seva llar,
com el seu cor, de cara al mar,
senzilla i blanca,
és una flor que mai es tanca
rïent al sol,
sempre en perill de pena i dol.
La seva llar
és el seu port,
és el seu far
de vida i mort
que vessa llum en la blavor,
eternament encisador.