La blavor del mar

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
La blavor del mar

d' Ignasi Iglésias Pujadas


 La blavor del mar

 ———————

Blavor del mar, mirall fidel
 del blau del cel.
¡Oh com atraus al pescador,
 trïomfador,
amb cor d'infant i sense fel!
 Encís del mar:
 el pescador
deixa, per tú, la seva llar
—que és el seu blanc reposador—
i, entre'l teu blau i el blau del cel,
 dut per l'atzar,
tot ell devé espiritüal,
 amb l'ideal
pur i enlairat com un estel.

 Mar blau, mar blau,
 engolidor
 de la claror
 que a l'home atrau.
 Mar blau, mar blau,
 refexador
 de la negror
que al nostre cor ha fet esclau.
 El pensament,
 trïomfalment,
 en la blavô
 de l'horitzó

 s'eixampla, alat,
amb absoluta llibertat,
í fa més pur al pescadô.
 ¡El mar l'atrau,
 tan blau, tan blau!
 La terra no.
Puix sols de lluny té la blavô
 del seu anhel;
puix sols de lluny s'assembla al cel.
 
 La seva llar,
com el seu cor, de cara al mar,
 senzilla i blanca,
és una flor que mai es tanca
 rïent al sol,
sempre en perill de pena i dol.
 La seva llar
 és el seu port,
 és el seu far
 de vida i mort
que vessa llum en la blavor,
eternament encisador.