La carta

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca




CANT D' AMOR.


Cansons de la terra (1874).djvu



Malas novas me n' han dutas—malas novas pera mi
han promés á la Maria—la flor de tot per aquí.

 Adeu, Maria galana,
 princesa de mos sentits.
 Tu robas la pau als homes,
 y á mi 'm fas pená' y morir.

Agafo capa y sombrero—y á ca' [1] la Maria aní
ja truco á la seua porta—Maria baixam á obrir.
Al baixarne de la escala—ella arrenca un gran sospir.
—De que sospiras Maria?—no sospiris pera mí.
—La gent ja son á la sala—sols esperan lo meu sí.
—Dónalsel' lo Maria—Maria dónals lo sí.
No descontentis ton pare—sols per contentarme á mí
que jo ja me 'n farè frare—del convent del caputxí,
n' estarè un any y un dia,—Maria, no 'n podré eixir.
Quan tú ne serás casada—ja m' ho enviarás á dir;
tú m' escriurás una carta—del que 't passa ab lo marit,
jo te n' escriuré un' altra—del que 'n passa al monestir.»
Un dia ohint la missa—carta d' ella veu venir
escusas de besá' á terra—ell la carta va cullir:
la missa may s' acabava—pera poguerla llegir
la missa ja está acabada—y se la posa á llegir,
en sent al mig de la carta—ja n' arrenca un gran sospir:
—Ay Marieta, ay Maria—si te 'n poguès tení' aquí

tota cuberta de rosas—rosetas del meu jardí,

no 'm sabria greu se frare—ni haverme fet caputxí.

VARIANT.
Vers 1.

Un dia cullint floretas—floretas del meu jardí,
mentres floretas cullia—carta d' ella 'n veig venir.
—Joseph una nova porto—que no tè la goso á dir,
que te 'n casan la Maria,—no esperan sino 'l teu sí.

ALTRA VERSIÓ.

Escolta tu Marieta—escolta lo que 't vuy dir,
dugas ó tres parauletas—mentre 'ls cantis vas omplint.
Que ja m' ho han dit Maria—que 't casas aquesta nit,
no descontentis als pares—per acontentarme á mi.
Que jo me 'n vaig á ser frare—del ordre dels caputxins,
qu' allí estarè un any y un dia—sense poderne sortir.
Dia de la profecia—Maria, sigas allí,
que te 'n escriurè una carta—com me prova 'l monastir.
Tú me 'n escriurás un altre—com te prova 'l teu marit.»
Dia de la profecia—Maria va serne allí.
Ab escusas d' ajupirse—la carta ja 'n va cullir:
la missa prompte s' acaba—pera poguerla llegí.
Quan la missa fou finida- á la celda se 'n entrí;
al desclourene la carta—ja ne llensa un gros sospir.
Maria de mas entranyas—qui te 'n puguès tení' aquí
un rato de mitja horeta—que parlariam d' amichs.

 Oh linda flor de perera
 valenciana gentil
 tu robas lo cor als homes
 y 'l meu fas pená' y morir.


  1. Ca' la per casa la.