La comptessa
Aquest text tracta sobre una versió de 1857. Per a altres versions, vegeu La comtessa.
"Ahont aneu vos el bon comte -ahont aneu tan demati?
- Vatx à veure la comptessa - l'an de temps que no'ns hem vist.
- La comptessa ya n'es morta - ya es morta que yo ho pug dir,
Qu'el dia del seu enterro - yo la missa vatx oir,
Las cortinas del palacio - yo de dol las vatx cubrir,
Els infants qu'ella tenia, - yo de dol los vatx vestir."
Al sentir aixo el bon compte, - passa avant el seu camí,
Ab la punta de l'espasa - ell la fossa li va obrir,
"Alsat, alsat la comptessa - qu'el teu compte n'es aqui."
- Com m'alsaré, lo bon compte - si sola no m'pug tenir?
Casat, casat, lo bon compte - casat per l'amor de mi,
Y la dona que tindras - estimala com à mi,
Que com pensaras ab ella - també pensaras ab mi.
Y tot los fills que teniam - posa'ls en un monastir,
Posa'ls-hi chiquets no aprenguin - el mon que cosa vol dir,
Fes-los dir lo Pare-Nostre - el vespre y el demati."
- Font:: ESPAGNE ET PROVENCE. Études sur la littérature du midi de l'Europe accompagnées d'extraits et de pièces rares ou inédites pour faire suite aux travaux de Raynouard et de Fauriel par EUGÈNE BARTE. Paris, 1857. Pàg. 124-125. Hi diu que prové de Recueil de chants popularires catalans de Manuel Milà i Fontanals.