La declaració d'amor

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Imatge de la portada de "La declaració d'amor".jpg


LA DECLARACIÓ D'AMOR

DIALEG EN VERS, ORIGINAL

______

Estrenat amb èxit en el TEATRE ESCOLA CENTRE BENÈFIC SOCIAL el dia 27 de Maig de 1917

______


Preu: 30 cèntims



REPARTIMENT
_____

Nuri
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Sra. Rovira
Lluis
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Sr. Forga




OBGECTES DE GUARDARROBA

Un pom de violetes. — Un violeter amb aigua. — Tinta i paper.




 Es propietat de l' autor.
 Ningú podrà traduir ni representar aquesta obra sense permís de la «Societat d'Autors Espanyols», que és la única encarregada d'administrar-la, i amb ella deuràn entendre's tots els teatres i societats particulars que vulguen representar-la.
 Queden reservats tots els drets.



CASA EDITORIAL DE TEATRE
BONAVÍA I DURÁN - Impressors - Boquería, 20

BARCELONA · 1917




ACTE ÚNIC

_____

Sala amoblada amb luxo. Porta al foro i laterals; una finestra a l'esquerra, un sofà, etc.



 ESCENA PRIMERA

Nuri

(Passa de la porta primera dreta, a la finestra, primera esquerra.)
 Veiam? Ja ha obert la finestra...
 Ara's deu estar vestint
 i vindrà aquí fet un pollo,
 sempre elegant, sempre fí...
 Com la nostra coneixença
 és de quan era'm petits,
 per çò li tinc simpatía
 i ell també m'en té a n'a mí,
 és dir, més que simpatía,
 és... no sé com s'ha de dir...
 un carinyo, així... molt íntim
 que fa, rau, rau, aqui dins, (Senyala al cor.)
 i que'ls joves crec que'n diuen
 amor; això, ¡sí, sí, sí!.. (Pausa.)
 Ell ve a veure'm cada dia;
 cada dia al dematí;
 porta un pom de violetes,
 que les cull al seu jardí.
 Si no és cert el que m'indica,
 fa molt mal d'entrâ aqui dins;
 i si és cert, com presenteixo,
 ¿per què,'l tonto, no m'ho diu?...
 Cada dia vaig voltant-lo
 cercant que m'obri el seu pit;
 ell, vergonyós, se n'escusa;
 si m' estima, no ho vol dir...
 però per més que s' ho calli,
 els seus fets prou que ho han dit.
 (Pausa. Mira per la finestra.)
 Ara lliga les violetes...
 ¡Ai, si amb ell pogués fê així!
 ¡Tú no vols dir que m'estimes
 però jo t' ho faré dir! (Pausa.)
 Sembla que ja surt del quarto.
 També's mira... ¡Es presumit!...
 No trigarà gaire estona
 que'l tindrem aquí al meu pís.
 Deixa'm mirar, que no'm trobi
 que no vaig amb el meu chic.
  (Es mira al mirall.)
 Bé, ja estic bé; ja'l puc rebre.
  (Se sent un timbre.)
 Sento'l timbre... ¡Ja és aquí! (Alegra.)
 Vès, a casa, ¿a què vindría,
 si a cas no vingués per mí?

ESCENA II

Nuri i Lluis

Lluis
(Des de la porta.)
¡Ola, Nuri!
Nuri  ¡Ola, Lluis!
Lluis ¿Puc entrar?
Nuri  Vaia! I doncs, què?...
¿Què no ho sab que aquí vostè,
no necessita permís?
Lluis De vegades...
Nuri  Mai, per mi.
Lluis Doncs deixem-nos d' etiquetes,
i aqui té les violetes
cullides del dematí...
Nuri ¡Què hermoses!

 (Les prèn i les posa al violeter.)

Lluis  ¡Oh, pod contar!

Com totes.

Nuri  ¡Ca, no, senyor!
Aquest pom té un cert valor
que'n cap més s'hi pod trobar.
¡Vostè, sempre tan galant!
Un jove que és advocat,
que'n dèu ser d'ambicionat
per les noies, oi?
Lluis  ¡No tant!...
Nuri Prou... ¡ves què m'esplicarà!
La Carreras, la Basté,
la Campos, i... ¡jo què sé!
¡Si tot ho dèu enredâ!
Lluis No ho cregui; li dic vritat.
Soc formal.
Nuri  Lluis! Lluis!
Lluis Sí, Nuri; no sigui aixís...
deixi això per descomptat.
Nuri Miris el dir de la gent.
L'altre dia'm varen dî
que vostè ve molt per' quí;
que noten que és molt freqüent,
que ve sempre a les suarés.
Jo, vareig dir: —Sí, és vritat;
hi ve com a convidat,
però no com a res més.
Lluis Vés, caram!
Nuri  Sí... I la Maleres
em va dir. —Doncs, i en Lluis,
¿hi dèu tenir compromís?
Lluis Vaia quines tafaneres.
Nuri Conti!
Lluis  Es clar que això molesta.
Nuri I com vostè mai diu res,
es clar, pel dir dels demés,
nosaltres paguem la festa.
¡Vostè té tanta catxasa!
Lluis Sí. Ja és de quan jo estudiaba,
perque a mí no m'agradaba
que'm donessin mai carbassa.
Nuri No li daràn.
Lluis  ¡Oh, qui sab!
Nuri ¿No coneix vostè mateix

que vostè no s'ho mereix?
Vaja, tregui-s'ho del cap. (Pausa.)
Doncs ja que té tanta por,
digui, ja seré callada...
¿Ja'n té alguna de triada,
per a estimar-la de cor?

Lluis Ja veurà...
Nuri  ¡Còm, se n'amaga!

¿Què potser jo la conec?

Lluis Conèixer-la, sí... (¡ja ho crec!)
Nuri (Veiam si desfem la vaga.)

¡Mira, mira!... ¿Ja la té?
¿Es baixa, o bé bona mossa?
¿Potsê és morena o bé rossa?

Lluis No, no... Es com ara vostè.
Nuri Doncs, home, deixi's d'historia,

va i li diu, sense reparo.

Lluis Té raó... (Ara'm declaro.) (Decidit.)

Nuri!

Nuri  Què? (Amb ansietat.)
Lluis  ¡Quina memoria! (Avergonyit.)

No sé que li anaba a dî.
(Ai, senyô, i que soc gallina.)

Nuri Si la Nuri ho endevina,

¿li dirà vritat? (Amb picardia.)

Lluis  ¡Sí, sí!...
Nuri Doncs, miri, jo apostaria

que vostè anaba a ensajar-se
del modo de declarar-se.

Lluis No era això; també ho diría...

M'ha fugit, i no sé còm. (Pausa.)
¡Ha volat!

Nuri  Oh! ¿Li ha volat?
Lluis Sí; no sé que m'ha passat.
Nuri Li ha volat com un colom.

Per si ço que anaba a dir
necessita reflecció
vaig a dar-li l'ocasió
perque ho puga retenir.
Quan torni, ja m'ho dirà.
¡Quina memoria més mala!
M'arribo fins a la sala
que haig de veurer la mamà. (Se'n và.)


ESCENA III

Lluis, sol, que ha quedat parat

(Pausa.)
Ja soc molt bé un poca pena.

¿Jo, tot un jove advocat,
trobar-me tan apocat
al devant d'aquesta nena?
Jo crec que'l millor sería
que això fos tot al revés;
que la noia és declarés.
Caram, quin cambi hi hauría.
Perque si's casen apenes
set o vuit, i alguns parents,
allavors els casaments
ja seríen per dotzenes.
El clero, amb tan de trasbals,
és veuría precissat
a fer com l' Oli Salat,
posar per tot sucursals.
I com ja seria llei,
clâ, tothom és casaría,
i allavors no's trobaría
cap soltera per remei.
Però, ara, no sé com és,
l'home té més reflexió.
No s'atreveix, fa com jo...
vaja que'ns hi pensem més.
Si ella, ara, pensés com jo,
trobant amb mí un bon marit,
ens casabe'm tot seguit...
i endevant la professó.
Al cap d'un any, un nen ros,
que sería'l nostre encant;
i anant seguint endevant
fins que ja'n tinguessim dos;
tot el demés ¡al dimoni!
Ella és rica, jo soc ric...
¿doncs què'ns falta? El mès bonic;
que es juntant-se'n matrimoni.
Però'l més empalagós

és que, si'l cor no's declara,

ni jo soc pare, ni ella mare,
ni tampoc tenim noi ros.
Ah!... Jo m' hi haig d'esforçar.
Aixís que arribi ia Nuri
no hi haurà pas qui 'm deturi:
¡jo m'hi vaig a declarar!
De primer posem-se a tò
per a trobar la postura
de poguer-li dî amb soltura
la meva declaració.

(Busca la pose per declarar-se.)

Casi sembla una comedia;

i, no hi ha més, tinc de fer-ho.
(Pausa.)

No enseja tan la Guerrero
quan estrena una tragedia.

(Amb sentiment.)

—Nuri!... ¡Nuri del meu cor!
Soc de tú un constant aimant.
¡Si tú sents per mí altre tant,
domen el teu d'amor!—
No pod ser més expresiu.
Jo crec que al sentir-se això
no pod pas dir-me que no.
Doncs, veiam, veiam què diu.

(Mirant per la porta.)

Des d'aquí la veig molt bé.
¡Què bonica! ¡Què graciosa!
Es, per mí, la més hermosa
que a n'el món hi pod habê.
¡Ja torna! ¡Pobre de mí!
¡Tan aixerida i tan viva!
Ara ve la dicissiva.
No hi ha més, li tinc de dî.

ESCENA IV

Lluis i Nuri

Nuri He anat a dî a la mamà

que vostè era aquí.

Lluis  ¿I què ha dit?
Nuri Que hi pod anar tot seguit

si és que la vol saludâ.

Lluis Amb molt gust, doncs, a l'instant.
(Va per anar-se'n.)
Nuri ¿I allò que se li ha fugit?
Lluis Té raó, sí, sí... (Ara, pit.)

Sí... ja li diré en tornant.
 (Fa un esforç, inútil, i se'n va avergonyit.)

ESCENA V

Nuri

(Queda mirant-se'l, extranyada.)

Veiam com acabarà.
Sembla, això, una obra encantada.
¡Ai, jo estic desesperada!
Per mí no's vol declarâ.
Un altre, amb el que hem parlat,
estaríem ben entesos
i ja faría molts mesos
que s'hauría declarat;
però ell, cà! no surt del pas...
pitjor que les criatures.
Això si, tot són postures,
i amb un cor més fret que'l glas.

(Observant per la porta.)

¡Mírate'l, amb la mamà,
com riu i aixeca la veu!
I quan és al costat meu
quasi no gosa a piulâ. (Pausa.)
Ara, si ell pensés com jo,
siguen jo bona i honrada,
ens casem d'una vegada,
i endevant la profesó.
Al cap d' un any, un nen ros.
¡Ai, tan que m'agradaría!
i si tan ens convenía,
amb el temps, que fossin dos.
Tot el demés, al dimoni;
ell és ric i jo soc rica...
Quina cosa més bonica

per juntar-se amb matrimoni.

Mes si el seu pensament fos
tan distint, i no's declara,
ni ell és pare ni jo mare
ni tampoc tenim noi ros.
¡Ah, no! Això no pod durâ;
o sinó, ¡què duraría!...
Avui, avui és el día,
que l'haig de fer declarâ.
Ja tinc una idea nova
Per poc que sigui gelós
li serà molt enguniós,
i allayors el poso a prova.
¡Ai, senyô! ¡I quants de papers
he tingut de fer fins ara!
El que es si avui no's declara
no's declararà mai més.

( Ara agafa un paper i escriu.)

—«Nuri: Ara que ja'ts gran,
amb tú'm caso desseguida;
passaràs tota la vida
amb el teu aimant. Joan.»—
Ell ja entreveurà aviat
l'intenció, i caiga com caiga.
Ara dugues gotes d'aiga
perque sembli que he plorat.

(Posa dues gotes d'aigua del violeter.)

¿Ja torna? Doncs això arrai.
Discreció i de cap aqui.

(Es deixa caure al sofà.)

¡Ai, ai, ai, pobra de mí!
¡Quina desgracia, ai, ai, ai! (Ploriquejant.)

ESCENA VI

Nuri i Lluis

Lluis ¿Què és això? ¿I ara, que té?

La trobo molt trastornada...

Nuri ¡Ai, ai, que soc desgraciada!

¡Ai, ai, ai!... iJo'm moriré!

Lluis ¿Però, perquè?... ¡Quín motiu?

Digui, ¿què li ha succeit?

Nuri Que he rebut aquest escrit...

Miri, miri el que aquí diu.

Lluis —«Nuri: Ara que ja ets gran,

amb tú'm caso desseguida...
passaràs tota la vida
amb el teu aimant. Joan.»—

Nuri Això'm causarà la mort.
Lluis (Quin cas.) (Queda parat.)
Nuri  (Ja fa mala cara.)
Lluis Bé, no s'espanti, per ara;

potser li serà la sort.

Nuri (Jesús, quina sang més freda.)
Lluis (Jo, que avui'm creia... i, paf!)

¿Vol un xiquet d'aigua-naf?

Nuri Porti-me'n una galleda.
Lluis Corrents. (Disposat a sortir.)
Nuri  No; esperi s, Lluis.
Lluis ¿I si després és complica?
Nuri No, que ja'm passa una mica.
Lluis (Valga'm Déu, quin compromís;

ai, ai, ai; no sé'l què 'm passa.) (Agitat.)

Nuri (¡Ja és meu! ¡El que jo volía!)
Lluis ¿I vostè no'l coneixía?
Nuri ¿Què si'l coneixía? Massa! (Pausa.)

Ai, Lluis, no s'esbaloti...
Prò hi había ocasions,
que, quan em feia petons,
em punxava amb el bigoti.

Lluis ¿Què diu, ara!
Nuri  Això que sent.
Lluis ¿Li feia petons?
Nuri  ¡Es clar!...

¡Si quan em van batejar,
ell es trovaba present!

Lluis Així ja deu ser d' edat.
Nuri Per çò mateix que és un vell

i jo no'l vull pas a n'ell.

Lluis Això si que és enredat.
Nuri Ara és hora, sí. Lluís;

vosté que té tant bon cap,
a veure quin medi sab
per treure'm del compromís.

Lluis
(Pensatiu.)

No sé...

Nuri  ¿No sab?...
Lluis  No'l veig, Nuri.
Nuri ¿No troba rê enterament

perque aquest real casament
d'un modo o altre's deturi?

Lluis No hi veig el modo, ho dic franc.
Nuri Vostè, que allà a l'Audiencia,

amb sa fàcil eloqüencia,
el negre ho fa tornar blanc.

Lluis Oh, és que allò és molt diferent.

Allí's castiga al traidor,
però no's parla d'amor,
ni desfer cap casament.

Nuri ¡Ai, senyor, jo'm moriré!

Rumii.

Lluis  Prou que rumio.
Nuri Ai, aixís ja desconfio

de tot... ¡Ai, m' hi casaré!

Lluis ¡Vol dir que's pod dâ aquest cas?
Nuri Es clar, si... i tot desseguida.

Busqui, busqui una mentida
per poguer sortir del pas.

Lluis
(Indecís.)

(¡Si gosés, quina ocasió!)

Nuri ¡Ja la troba? (Ja rumía.)
Lluis No sé... no sé que faría...
Nuri Calli... ja ho he trobat jo.

Un sol remei aquí hi ha
per despistâ aquest subgecte,
i si vostè'm porta afecte,
vostè'm tindrà d'ajudâ.

Lluis Prou... (Aixó va ni pintat.)

Digui'm el que tinc de fê.

Nuri Dir als papàs que vostè

ara se m'ha declarat.

Lluis ¿Ho creuràn? (Tot parat.)
Nuri  ¿I per què no?

Siguent un jove formal,
és cosa molt natural
fer una declaració.

Lluis Sí, però... (Avergonyit.)
Nuri  Si no la sent,

jo amb molt gust li dictaré
i ho diu tal com li diré.

Lluis
(Decidit.)

Ja ho entenc... Vagi dient.

Nuri ¿Que jo li dicti?
Lluis  Sí, sí.

Digui-la vostè; sí, Nuri.

Nuri Prò ¿i vostè? Home, procuri

que jo no li hagi de dî.
Tant llest que's declara un home
a una noia ..

Lluis  Ja's comprèn.

Però això és molt diferent:
són declaracions de broma.

Nuri Però si això no és cap mal.

No sé perque ha de sê aixís,
Un cop fòra'l compromís
vostè torna a quedâ igual.
No sé per què tant reparo.
Cuiti, home.

Lluis  (¡Quina palica!

Veiam si de mica en mica
m'escapa i aixi'm declaro.)
Però ¿no veu?...

Nuri  No veig rê.

Vostè és home, i s'ha acabat.
¿A quantes s'ha declarat?

(Queda pensativa.)

Vaja, home, digui vostè. (Molta pausa.)

Lluis
(S'atreveix i retrocedeix.)

Nuri!...

Nuri  Lluiset!... (Ara va.)

Què?

Lluis  No sé... (Amohinat.)
Nuri  ¿No deia qué?...
Lluis Però, dòna, si no sé...

si no sé com començâ.

Nuri Jo mai m'ho hauría pensat.

Ja que ho vol així, Lluiset,
farem com a un pardalet:
li donarem mastegat.
De primer dongui'm la mà.

(Li pren la mà.)
Lluis ¿Què, vol fer?
Nuri  Si tant s'hi empenya...

Al que no ho sab, se li ensenya;
li ensenyaré com se fa.

Lluis Ja m'agrada.
Nuri  Fixis bé;
jo li diré mot per mot;

vostè ho va repetint tot
i ho diu tal com jo ho diré.
Nuri.

Lluis  Nuri. (Fret.)
Nuri Més encès.

Jo estic molt enamorat.

Lluis
(Fret.)

Jo estic molt enamorat.

Nuri I si'm vols i et vé de grat.
Lluis I si'm vols i et vé de grat.
Nuri Ens casarem.
Lluis Ens casarem.
Nuri  ¿Ho ha entés?
Lluis Prou.
Nuri  Sí, però ho fa poc viu.

Veiam; ara digui-ho sol.

Lluis ¿Que ara ho repeteixi, vol?

Si no'm recorda ..

Nuri  ¿Què diu?

¿Tant distret està, Lluiset?
Així no podra ajudar-me.

Lluis El modo de declarar-me,

per mi Nuri, no és aquest.

Nuri Ah! ¿En sab un altre? Millô.
Lluis Vostè me l'ha despertada.
Nuri Doncs, digui d'una vegada.
Lluis Si, Nuri, va de debò.

«Nuri, Nuri del meu cor.
Soc de tú un constant aimant.
Si tú sents per mi altre tant,
dona'm el teu d'amor.»

Nuri Per fi...
Lluis  T'ho he dit per fi.
Nuri Doncs ara dec contestar-te

que més no puc estimar-te
i que tú seràs per mí.

Lluis ¡Oh, quanta felicitat!
Nuri Ara anem a la mamà,

que li vull notificâ.
que tú ja t'has declarat.
Mamà! Mamà!
 (L'agafa per la mà perque segueixi.)

Lluis  Encara no.
Nuri Mamà, miri en Lluiset;
per fi ha sigut un fet

el de la declaració.

Lluis Pero, Nuri...
Nuri  Soc ditxosa

com cap més n'hi hagi al món.
Anem, anem...

Lluis  ¿Cap a on?

¿A on vol anar, Nuri hermosa?

Nuri A dî als papàs que m'has dit

que m'estimaves de cor.
Anem, anem tot seguit,
per que ara ja he sentit
La declaració d'amor.

(Se'n van corrents agafats per la mà.)


Teló