La falsa promesa

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



LA FALSA PROMESA

Allà, vora Arenys de Mar,
n'hi ha una gentil donzella
que té un cabell ros com l'or,
a la fe una bona trena
En porta el gipó vermell
i cordat a l'aixamberga;
un de negre en sol portar
que li està a la meravella.
Un amic sempre me'n diu,
un amic sempre me'n deia,
un amic m'està dient
que la minyona és promesa.
N'agafo capa i barret,
també la faixa de seda,
me'n baixo a Arenys de Mar
sols per poder parlâ amb ella..
N'encontro la dolça amor
que es pentinava soleta:
— Déu la guard, la dolça amor,
casada, viuda o donzella?

— Casadeta no en só jo;
seré la vostra promesa.
— En porteu un anell d'or
al dit xic de la mà dreta!
— En porto aquest anell d'or
perquè ja n'estic promesa. —
Se n'arrenca un gros punyal
al sentir que ja és promesa,
li clava al bell mig del cor
i l'amor ja en cau a terra.
Se n'és pegat a fugir,
la justicia al seu darrera,
també l'Arcalde major
i tota la junta entera.
Lo han anat a agafar
a baix el pla d'en Falguera.
Lo han anat a portar
en el presiri de Ceuta;
li posen grillons als peus,
també unes fortes cadenes,
també un canti d'aigua al cap
per fer-li'n passar més pena.
Amb un amic que allà té
nit i dia ne peleien,
n'han foredat les parets,
han travessat parets seques;
han mort a l'escarceller
i també les centinelles.

A França se n'han anat
a aixecar-ne gran guerra;
han robat molt de diner
i ara viuen molt alegres.
 Nines que veniu al món,
 una cosa tinc de dir-vos:
 Que si acàs vos prometeu,
 per sempre més ateniu-ho.