Vés al contingut

La gesta dels estels/Cançó 2

De Viquitexts
Sou a «Cançó 2»
La gesta dels estels




CANÇÓ




Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
La mar
per la tonada s'acala:
li arreplega el sospirar.

La cançó que li sortia
el gavot la cantarà,
la dirà de nit i dia:
—Una noia d'Empurdà
el brau garcés la volia
i el patró l'enamorà.
No és cert, l'enamoraria,
que l'amor no es pot mercâ:
Qui amor barata no estima,
Ella es daleix d'estimar.

Si tumbagues d'or li porta
no li portarà l'amant:
el bru garcés l'haurà morta
mes el patró ni un instant.

Les veles que voleiessin
apendrien la cançó,
i els gallarets que escoltessin
però sense fer remô.

Fanals de colors encesos
la durien com un tany,
vaixells per la mar estesos
la sabrien com un plany:

Amarrat està a la cala
el fornit garcés.
La mar
per la tonada s'acala,
li arreplega el sospirar.