La gesta dels estels/Deu-me una santa

De Viquitexts
Sou a «Deu-me una santa»
La gesta dels estels




DEU-ME UNA SANTA




 a Joaquim Horta.

Deu-me una santa, enc que no sigui al dogma,
a qui pugui pregar, jo pecador d'amor;
deu-me una santa que hagi estimat força,
que per pregar-li calgui un bes i una cançó.

La santa aquella que, en donar almoina
si els seus ulls et ferien t'embraçava el coll,
i era el seu tast com la més fina noia
i al coixí del seu pit hom havia el son dolç.

Aquella santa sempre bella mossa;
no havia mendicant que no li fos devot:
era tan clara, blanca, fresca i jova
com nata de primala i com un beire nou.

Jo hi aniria dematí, en 'quella hora
en que deixo l'amiga abans no surti el sol,
quan a l'església obririen la porta:

—duria l'estampeta arran, arran del cor.