La gesta dels estels/Quan de bon dematí

QUAN DE BON DEMATÍ

quan
de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia es fosc
jo li escolto el trepig
temerós
des del llit
i el crec un lladregot

—car baixa tanmateix
com després d'un mal-fet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
—si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
—un bon farcell
i nova—

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
—pare us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
i quin home:

encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes