La llegenda del cabrer
La llegenda del cabrer
Com per' ells a l'hostal hostatge no hi havia
Maria i Sant Josep avui s'han recollit
dins una pobra establa per a passar la nit,
i allà Jesús és nat de la Verge Maria.
A penes és nascut, que els pastors de l'entorn,
que guarden llurs ramats en nits sense temperi,
uns àngels lluminosos revelen el misteri.
I molts són en camí que encar no apunta el jorn.
Porten al dolç Infant —jagut damunt la palla
entre l'ase i el bou, que bleixen dolçament—
anyells, formatge, llet i mel aurifluent:
tots els humils presents del pobre que treballa.
I diu l'últim vingut: —-Só pobre. No tinc més
que el flabiol de canya penjat a ma cintura.
El faig sonar de nits, quan mon ramat pastura,
i ara hi faria un cant, si el bon Jesús volgués.—
Maria diu que sí, joiosa dins son vel...
Mes, entren aleshores tres reis dins l'establia
per a adorar Jesús. Són d'Orient. La via
els ha signat, per entre la nit, un blanc estel.
Constel·la l'or fulgent son mantell blau, sagnant,
sagnant, blau i fulgent com el cel a l'aurora.
Cadascun d'ells, postrat davant Jesús, l'adora;
i ofrenen or, encens i mirra al Déu Infant.
Embadalit, com tots, d'aquella gent tan rica,
immòbil, el cabrer roman en un racó.
La Verge diu: —,-No sou pas massa lluny, pastor,
per veure bé l'Infant, tocant vostra musica?—
I ell, mig confós, avança per entre les mirades:
amb timidesa, als llavis s'acosta el flabiol,
i, com si encara estés entre les cabres, sol,
ardidament, de sobte, ses galtes són inflades.
Veient tan sols l'Infant entre la gent que el volta,
els ulls brillants de joia, toca amb intens vigor,
posant en la complanta vibrant tot el fervor,
talment com si fos sol sota la immensa volta.
I tot el món l'escolta, meravelladament.
Els Reis, atents, escolten el cant que es magnifica;
i quan es fon dins l'aire la rústega musica
Jesús, obrint els braços, somriu divinament.