La llengua catalana es la mare de totas las llenguas

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
LA LLENGUA CATALANA ES LA MARE DE TOTAS LAS LLENGUAS

de
Marramau

Pseudònim d'Esteve Suñol i Gasòliba
F

a un grapat d' anys que aparegué en Lo Xanguet un aplech de frasses catalanas qual eufonia era la mateixa de moltas altras llenguas vivas y mortas. Més ensá La Llumanera de Nova-York portá una col·lecció numerosa de frasses catalanas per l' istil, en demostració de que la llengua catalana havia de ser la mare de totas las llenguas perque ella sola comprenia 'ls sons de totas ellas. Una y altra inolvidables publicacións están agotadas. Jo vaig recullir d' una y altra aquellas bromadas de la més bona lley y he procurat enriquir l' aplech resultant ab bona cosa de frasses novas, ó per lo menys inéditas, classificantlas totas d' acort ab lo quadro universal de llenguas trassat pel sabi Max-Müller, pera que 's vegi que totas las llenguas del món tenen arrels en la catalana, y si no 's vol confessar que siga la nostra la mare de totas, al menys se vindrá á parar en que cap com la nostra té condicións pera ser la llengua universal quan d' aixó 's tracti.

Alguns amichs m' han demanat que publiqués la meva col·lecció classificada, y jo he pensat qu' en lloch millor qu' en L' Almanach de La Esquella de la Torratxa podria publicar lo que 's desitja. Héusela aquí.

PRIMER GRUPO. — Llenguas monosilábicas

Chino. — Quin fou lo sant gay que tens al estanch?
 Com que tinch tanta sang á las cinch tinch son.
 Tinch cinch fills tísichs y prims y amichs intims vinticinch.

Siamés. — Teta tonta, tanta tinta tota t' unta.
 En quin tinté té tinta Antón?
 Aquest estúpit ha escupit en un tupí qu' está tupit.

SEGON GRUPO. — Llenguas aglutinants

Familia africana

Mandinga. — 'Ls encenalls s' empassan per las senallas.
 Las bagassas malaltissas s' esllavissan sachsejant.
 Estich pensant de quant ensá s' han esquinsat los cinch cents sachs.

Zulú. — Setze agutzils s' han enmatzinat ab brots d' etzevara.
 Ab xerigot els noys s' esquitxan.
 Si 'l butxí butzina esbótzali l' atzarola.

Egipci. — Donch gola al cayre del padris.
 No rameni tafané si no 'l faré anar d' oros.
 Tot lo meu se 'n va en missas ó ciris.

Familia turania

Turcomá. — Si es tova costa calés.
 Dins del cove hi ha caragolets molt cars.

Sanscrit. — Com qu' ha de rajá fássimela barata.
 Sa madrastra y sa mare m' han escrit que l' asa brama.

Familia holofrástica

Azteca. — Está feta l' escala? Guáytila, pórtili, cuyti.
 Quan en Quico xiscla la Tecla xiula.
 Lo baylet del butzem cala piulas.
 Estrípali 'l caixal xich á la mula.
 A pí xich escala no cal, si cal duli.

Euskar. — Arri bagarra no me la carreguis.
 M' has arrencat la cua de la grua.
 Oy que van enrera 'ls esguerrats?
 Un sagarreta se 'm agarra.
 Ab el casco se sua.

TERCER GRUPO. — Llenguas per flexió.

Familia semitica

Hebreu. — 'M raca 'l sabatot rebech.
 Qué hi fas? Agafarne un es lo que 't toca.
 Carat, quin rot.
 Nostramo trech l' aca?
 La traca s' atraca.

Arabe. — Ab las alicatas ben segú fem marinyachs.
 Ola Laya, volém oli.
 Bufá no fá fí.
 Anant á la babalá li han esqueixat la bufanda.
 Ala, baliga balaga, ves á capdellá fil fí.

Siriach. — Un germanastre d' en Bonastre diu qu' ha atrapat un pollastre.
 En Fabra te una cabra sota cad' abre.

Familia indo-europea

Grech. — Lo gos s' esgarrifa de tocá l' ós calent.
 Qu' ética está la Tona.
 Al cal Hipólit no hi ha qu' anarhi.
 Qu' es bó escumá ví ab espátula?
 Quan arrenqui la bullida, pénjala als calamástechs.

Llatí. — Melis es fusta per vigas.
 Te demano estám y 'm surts ab corda.
 Si no m' aturo perdo l' oremus.
 D' aná ab els nuvis al omnibus casi be l' avia sua.
 Avis murris portan els nuvis á Gracia en omnibus gratis.

Italià. — Fasolet ó caldo es bo per qui matina.
 Passi, passi xitxarel-lo, fassi muxoni y camini.
 Per un escapulari van donarhi un picotí de carquinyoli.
 En Saldoni fa un tiberi de ví xarel-lo ab ali-oli.

Castellà. — La política castellana es aventurera.
 La patata catalana es consentida.
 Vaya una broma de pitos y flautas.

Gallego. — Guáyta minyó la gayta de nyiguinyogui.
 Ay! guenyo del meu carinyo que 'ls morros t' espinyo.

Portugués. — Qué li cau á ne 'l sarau á la dona de casa?
 Lo que 'm cou ho porto á sobre.
 Tingáu la festa en pau.
 A peresa no 'm guanyáu.
 Dos reys van aná á sarau.
 Noya la perruca os cau.

Francés. — Un bon jornal fa de bon-suar.
 Ab fanch del carré m' ha embrutat lo cotó.
 Un xeval m' ha atrapat un calé.
 Ja ve 'l marxant?
 Comprém pa?
 Qu' es que sé que sab tothom?

Rus. — Qu' ho vols com arrop?
 La garrafa del xarop s' ha aixefat ab 'l trepitj.
 D' un buf va quedar pitof.
 Un ruch xich de Garraf va ferse un tip de garrofas.
 Aqueixa escarxofa fa tuf d' aygua naf.

Polack. — Qui li piqui que s' ho rasqui.
 Quan pesqui no s' arrisqui.
 Mira que no s' osqui.
 Ves que no s' embesqui.
 No s' engresqui y no m' esquinsi.
 Vingui aquí á jugá á la brisca.
 Si te basca que busqui qui 'l refresqui.
 No 's trenqui la closca quan rellisqui.

Alemany. — Saben sí 'l gotim vert fa las ocas grassas?
 Un cranch va caure sobre una brasa grossa.
 Xafan xuxos y fan traus.
 Jo 't flich que flochs que du.
 Es que s' ha fet un gros trench al nas ab un catúfol esberlat de la cisterna.
 Ja vol préssechs grochs?
 Lo mal del fetje engreixa 'l metje.
 Elástichs blaus fan fástich si 's mullan y 's tacan.

Inglés. — L' anech ha mort sens' haverhi hagut espeternech.
 No 's toquin ni 's moquin.
 May estich tip de bescuyts.
 L' oncle broda á la moda.
 May cap gech me fa sachsons.
 No pot haverhi hagut may ví á n' aquest got.
 Lo got demlo al xicot que s' ha cruspit 'l turró perque no xerri.

Y prou.

Marramau.