La mare i l'infant i altres poemes/Tarda d'abril

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Versió sonora interpretada per Rosa Baró (origen: QRuta Arús)

Tarda d’abril

Tarda d'abril. Cau una pluja clara.
Ara mateix mig reia el sol.
Cau una pluja que no és pluja encara.
Tarda d'abril. Plou i fa sol.

Ara, de sobte, per una clivella
s'aboca el sol i riu de nou.
I passa en aquest punt una donzella,
en aquest punt que surt el sol i plou.

L'ànima i tot se m'ha tornat més clara.
—A dintre meu plou i fa sol.—
Quin benestar m'és pervingut suara,
mig de la noia, mig del sol!

Carrer enllà s'ha perdut la donzella.
Ara guaito el fullam incipient
dels plàtans. Sobre el gris que el sol clivella
riu cada fulla, tendra i lluent.

Ai, ara passa un home sense vista
i res no veu, ni la noia ni el sol.
Senyor, quina cosa més trista!
Però fins ell sembla alegre, tot sol!