Sant Aleix

De Viquitexts
(S'ha redirigit des de: La nau de veles d'or - Sant Aleix)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mestre Gat amb botes Sant Aleix
La nau de veles d'or
Les tres filles del forner


La nau de veles d'or (1925) (page 21 crop).jpg



SANT ALEIX



 Diuen que quan Sant Aleix es va casar, la seva muller vol ia fer un gran ball a casa seva. I ell li va dir:
 —Si vols fer el ball jo m'en vaig de casa. Però ella es moria per ballar i va fer el ball. I Sant Aleix va sortir de casa seva i s'en va anar per un camí, vestit de casament, tot brodat d'or.
 Ell que troba un pobre molt pobre i li diu:
 —Germà, me podries fer una mercè?
 I el pobre li diu:
 —Quina mercè pot fer un pobre tant pobre com jo a un cavaller tant ric com tu?
 I Sant Aleix que li diu:
 —La mercè que m'hauries de fer, germà, seria canviar els meus vestits pels teus.
 El pobre va quedar tot meravellat. Per què el vestit del pobre no era res més que una senzilla túnica estripada, i anava descalç i amb el cap nú. I el vestit de Sant Aleix era tot brodat d'or, i duia unes belles sabates de vellut i un capell amb una ploma.
 Però, com que el sant ho deia amb tot el cor, varen canviar el vestit. I Sant Aleix s'en va anar pel món amb la túnica estripada, descalç i amb el cap nú. I anant pel desert hi va trobar una cova i hi va fer penitència durant set anys.
 Entretant la seva muller l'havia fet cer car sense trobar el seu rastre, i li sabia molt greu que se n'haguès anat.
 Passats els set anys de penitència, Sant Aleix deixa el desert i torna a casa seva i truca a la porta. Però no el volien obrir de tant miserable com Venia. I ell suplicava que'l deixessin viure a una pobra cambra que hi havia sota l'escala.
 Els criats ho varen dir a la senyora i la senyora va dir que el deixessin entrar i que el deixessin viure sota l'escala.
 Sant Aleix va viure sota l'escala de casa seva set anys. I els criats el maltractaven molt i li deien moltes coses lletges. I ell ho sofria tot amb una gran paciència.
 I veus-aquí que un dia totes les campanes de la ciutat varen tocar per elles mateixes.
 I tothom deia:
 —Això ès que deu haver mort un sant!
 I cercant el sant varen veure que aquell home que vivia sota l'escala feia dies que no sortia. I hi varen anar i el varen trobar mort. Tenia a les mans un paper molt estret. I tots varen provar de treure-li i ningú no va poder.
 Però, quan va venir la senyora, les mans del sant li varen donar totseguit. I en aquell paper hi havia escrita la seva vida i es deia qui era.
 I aleshores es varen donar compte que el cos del mort feia una olor de roses que enamorava.


La nau de veles d'or (1925) (page 20 crop).jpg