La nau de veles d'or

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Les tres filles del forner Pòrtic
La nau de veles d'or
Els tres ous


BIBLIOTECA POPULAR
DE «L'AVENÇ»




JOSEP MASSÓ VENTÓS

LA NAU DE VELES D'OR

Llibre de rondalles meravelloses
il·lustrat per Lola Anglada








Llibrería Antiga i Moderna.— Canuda, 45
BARCELONA


Núm. 144-45 Ptes. 3







LA NAU DE VELES D'OR







Impremta de Pere Aubert.—Nou S. Antoni, 7, Olot


La nau de veles d'or (1925) (page 21 crop).jpg



PETITS AMICS MEUS:



 Veus-aquí que jo sé moltes rondalles, tantes que potser ningú al mon ne sap tantes com jo.
Deu m'ha donat la virtut d'entendre el llenguatge fi de totes les coses que ens rodejen. I totes les coses saben i viuen la seva rondalla meravellosa i me la conten a mí primer que a ningú. I podeu estar segurs que tot allò que m'és contat a mi i que jo us conto a vosaltres, tindrà un bell valor de novetat, per la virtut de la fantasia que se m'endú molt sovint en la meva nau de veles d'or cap al país de les rondalles.
 Bells viatges que jo hi faig i que dauren la meva vida!..
 Veus-aquí que molta gent me diu: «Tu que fas viatges meravellosos allí on les rondalles neixen i que te'n perfumes els teus dies, quines bones estones faràs passar a l'estol dels teus néts quan siguis avi!..»
 Però, és un dir-vos'ho a vosaltres, petits
amics meus, això jo ho veig una mica lluny, perquè encara no tinc muller i porto la sabateta de cristall de la Ventafocs, esperant trobar una donzella que li pugui calçar. I aleshores s'han de fer grans els fills que encara han de néixer i han de trobar també la donzella que la sabateta li vingui bé, i fins que ells tinguin fills jo no podré contar les meves rondalles a l'estol dels meus néts.
 Tot això me sembla una mica lluny i per això m'he decidit a contar les gentils rondalles que jo sé als infants dels altres, que són els meus bons petits amics. I també m'ha decidit un altre fet íntim. Veus-aquí que ahir, mirant-me en el mirall els méus cabells negres, hi vaig veure amb sorpresa el primer cabell blanc, la qual cosa vol dir un dret a sentir-se més gran i més paternal entre l'estol dels infants dels altres.
 Escolteu amb atenció les rondalles noves que us vaig a contar. Aquest és solament un llibre i us podria contar cent llibres com aquest de tantes rondalles que sé i de tants viatges com hi faig en la meva nau de veles d'or cap al país on les rondalles neixen.
 Ara, per acabar, vull dir-vos un secret. Me sembla que aviat entre l'estol dels meus petits amics hi comptaré algun infant meu, perqué, tot just fa algunes hores, he trobat una gentil donzella que s'ha pogut calçar sobre un cuixí de seda, la sabateta de la Ventafocs!...