Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Red copyright.svg Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




LA PRINCESA QUE
DORMÍ CENT ANYS



  Veus-aquí que una vegada un rei i una reina que s'havíen casat de poc en mig d'un gran esplendor, varen estar molt contents perquè els hi va nèixer una gentil princesa. I tot seguit que va ésser al món varen preparar les festes del bateig, decidint que li posaríen el bell nom de Floramiga.
 Ara com ara la preparació d'un bateig no ofereix gaires dificultats. Però com que d'això que us conto ja fa molts i molts anys, un bateig era una de les cerimònies més complicades que es puguin imaginar.
 Hi havia la costum de convidar-hi a totes les fades i a totes les bruixes. Cada virtut tenia la seva fada, que era la que la repartia oportunament, i la seva bruixa, que era la que feia d'aquella virtut una cosa inoportuna. Ademés hi havia una quantitat