Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/104

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


remenant coses velles, vaig trobar un moble als encants que em va agradar i vaig i el compro. I quan el vaig tenir a casa meva m'adono que hi ha un calaix secret i l'obro i veus-aquí que trobo a dins la sabateta de vidre. I la sabateta em va dir que, si volia, em contaria la rondalla de La Ventofocs o La sabateta de crestall. I jo li vaig dir que no s'amoinés, que una cosa tan sabuda no valia la pena de tornar-la a contar. Però la sabateta em va dir que no era pas com es conta sempre la rondalla de «La Ventafocs», sinó que tal com havia passat no hi havia ningú dolent, sinó una bruixa vella i que la marastre havia estat tan bona com la mateixa mare i que, enlloc de maltractar a la Ventafocs, la va salvar de totes les seves penes i la va besar com si fos la seva mare.
 Això de la marastre bona, si que'm va agradar, perquè això de les marastres dolentes me sembla una injustícia de les rondalles. I llavors li he dit:
 —Gentil sabateta de crestall, ja pots contar-me la rondalla de «La Ventafocs» i, si és tan bonica com me sembla, et posaré sobre un cuixí de seda i aniré pel mon cercant de casa en casa una donzelleta que tingui el peu tan petit com la Dolça gran i la Dolça petita. I el cor em diu, gentil sabateta de crestall, que, a despit de la rondalla, trobaré una altra Dolça perquè jo't pugui calçar, agenollat sobre el teu cuixí de seda.