enorme de bruixes, moltes més que no pas les fades. Convidar les fades al bateig dels infants reials era una cosa relativament fàcil perquè, encara que es descuidessin d'invitar-ne alguna, ella no s'en tenia per ofesa, perquè per alguna cosa era fada i les fades sempre són bones. Però deixar-se alguna bruixa podia ésser terrible. Moltes de les invitades no anaven pas a tots els bateigs, però no hi faltaven mai les que estaven ofeses perquè no havien rebut la oportuna invitació i aquestes llensaven el verí del seu despit contra el petit ser que acabava de venir al món i qual bateig es celebrava.
Aquesta costum de convidar a les fades i a les bruixes val a dir que era una mala costum i va durar fins que un rei, algunes centúries després de la rondalla que us conto, tenia tres fills cada any i es va decidir de trencar la costum per evitar-se tantes doloroses molèsties. Val a dir també que en el temps d'aquest rei el poder de les bruixes ja havia minvat molt i des d'aquest rei que va trencar la costum, ja es va prescindir definitivament de la presència de les bruixes en els bateigs reials, invitant només que a les bones fades.
Però el rei de la nostra rondalla va viure algunes centúries abans que el que va trencar la costum, i en una època que les bruixes eren gairebé tan fortes com les fades.
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat validada.
