Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Veus-aquí que pel bateig de la gentil Floramiga, el pobre rei anava fent la llista dels invitats, procurant no descuidar-se cap bruixa. I quan va tenir totes les invitacions enviades a só de trompeta i de tambor, el rei es va donar compte de que s'havia descuidat dues bruixes, precisament les que no perdonaríen l'haver rebut l'invitació a só de trompeta i de tambor una estona més tard que les altres.
 Era la una la bruixa de la Són i l'altre la bruixa de les Bofetades.
 Vingut el moment del convit, que es celebrava després del bateig i era quan arribaven les bones fades i les bruixes dolentes, les primeres carroces tirades per cavalls vermells que es varen aturar al pati del palau, varen ésser les de la bruixa de la Són i la bruixa de les Bofetades.
 Varen entrar a la sala del convit amb una cara tan ofesa que el pobre rei no va tenir esma de dir-los res.
  Les dues eren velles i totes grossotes. La bruixa de les Bofetades tenia el nas en forma d'apaga-llums amb tres pels negres al cap demunt, unint-se amb la barba que li sortia ben bé un pam camí del nas, però que tenia al cap de vall sis pels negres, de manera que els tres pels del nas i els sis pels de la barba estaven tan barrejats que no sabia quins eren els uns ni quins eren els altres. Anava tota vestida de un verd cridaner i portava