|
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...) |
No, no, petits amics meus, no arrufeu el nas! La rondalla de Barba-Blau no és pas com vosaltres la sabeu...
Veus-aquí que una vegada hi havia en un poble de muntanya un senyor molt ric, que vivia en el castell que dalt d'un puig rodejat de boscos i jardins obria les seves altes torres i els seus murs de defensa. Aquell castell tenia la seva llegenda terrible. Cada any, quan la primavera omplia de flors els jardins i els boscos i els rossinyols hi cantaven en les nits, el senyor del castell tornava de la ciutat amb una promesa nova, tota jove i gentil com la mateixa primavera. Passaven díes passejant muntats a cavall, caçant pels boscos alegres, regint dances sobre l'herba i convits sota l'ombra fresca. Després, tot de cop, en el castell tot era silenci. I a l'hivern tornava el senyor a la ciutat i vinguda la primavera s'el veia arribar amb una nova promesa, tan gentil com
