L'homenet Cloc-Cloc
| Sou al capítol «L'homenet Cloc-Cloc» | |||||
| La nau de veles d'or | |||||
|
L'Arrenca-Pins | Les Tres Tarongetes de la Virtut | 
| ||
El senyor del castell va enviar el seu intendent a cobrar uns diners que li devia un home molt pobre que vivia amb la seva muller i fills entre els quals n'hi havia un que es deia Cloc-Cloc.
L'homenet Cloc-Cloc, que es trobava sol a casa, sent els passos de un cavall i surt a la finestra i l'intendent del castell li diu:
—Bon dia, menut!
I Cloc-Cloc li respon:
—Bon dia, meitat d'un home i cap de cavall.
—On és la teva mare?
—Ha anat a cacera. Tot el que mata ho llensa i tot el que no mata ho torna a portar.
—I el teu pare?
—Ha anat a fer un forat per tapar dos altres forats.
—No t'entenc de res, Cloc-Cloc. Que fa la teva germana gran?
—Es a plorar l'alegria que ja ha passat.
—I la teva germana petita?
—Fa coure aquells que pujen i baixen.
—No t'he entés de res del que m'has dit i en vaig a parlar amb el meu senyor. Adeu.
L'intendent va contar al senyor del castell la conversa que havia tingut amb l'homenet Cloc-Cloc. Entre tots dos volien endevinar el sentit de les enigmàtiques paraules. El senyor va ordenar a l'intendent que tornés a casa en Cloc-Cloc a fer-li explicar el sentit de les seves paraules, dient al seu pare que li perdonava el seu deute.
Cloc-Cloc va dir:
—El sentit de les meves paraules és ben senzill. La meva mare va anar a fora el jardí a caçar els polls del cap del meu germà petit. Deixava els que matava i s'enduia el meu germà entre'ls cabells els que no havia pogut trobar. El meu pare havia anat a demanar una unsa a un veí per pagar a dos altres veíns que estaven impacients de cobrar alló que els hi devia. La meva germana gran havia anat al cementiri a visitar la tomba del seu promés que ha mort fa poc. Plorava doncs l'alegria que ja ha passat. La meva germana petita feia coure els pésols que pujaven i baixaven dintre l'olla.
—Estic satisfet de les teves explicacions, Cloc-Cloc. Digues als teus pares que el meu senyor els hi perdona el deute. Peró per què vares dir-me, quan vaig arribar, meitat de home i cap de cavall?
—Es molt senzill. Perqué des de la finestra on jo era només veia que el cap de cavall i la meitat del cos de vosté.
Alguns díes després la seva mare va encomanar a l'homenet Cloc-Cloc que tirés julivert a l'olla i que portés la vaca a pasturar. Ell que agafa el gos de uns veins que es deia Julivert i el fica a l'olla a la força. I pensa va tot satisfet:
—Ara si que la mare estarà contenta de mi perqué aquest vespre tindrem una magnífica escudella!
Per anar a pasturar la vaca ell havia vist, sobre el teulat de la casa, un bell tou d'herba verda que les plujes de l'hivern hi havien fet creixer. I ell pensava:
—Es llàstima que aquella herba es perdi, peró com ho faré per pujar la vaca allí dalt?
Després de haver-hi pensat una mica en Cloc-Cloc troba la solució. Talla el cap a la vaca i puja el cap dalt del teulat perqué aprofiti aquell tou d'herba fresca.
L'endemà la seva mare l'envia al mercat a vendre un porquet i un gall, dient-li que vengui per quinze pessetes el porquet i per tres pessetes el gall. Ell prou s'ho va apendre de memòria, però en arribar al mercat es va equivocar i va vendre per tres pessetes el porquet que va trobar comprador totseguit. però va tornar el gall a casa seva perquè ningú no n'havia volgut donar quinze pessetes.
L'endemà mare i fill tornen a mercat a vendre la pell de la vaca. Veus-aquí que pel camí troben una corrua de lladres i ells que s'enfilen dalt de un arbre. I els lladres es posen a seure sota mateix de l'arbre i comensen a contar unses d'or. Peró, mentres contaven, a en Cloc-Cloc li va caure la pell de la vaca i quan els lladres varen veure que'ls hi queia a sobre aquella cosa tan grossa, tots se'n van, cames ajudeu-me, pensant que la justícia els perseguia, deixant abandonades sota l'arbre tot aquell bé de Deu d'unses d'or.
Podeu contar que mare i fill varen baixar totseguit de l'arbre i se'n varen omplir les butxaques tan com varen poder. I amb aquells diners el seu pare va tapar tots els forats que tenia.
I l'homenet Cloc-Cloc, va obligar a tota la família a la més estricta netedat i no cal dir que, d'aleshores endavant, la mare ja no va tenir necessitat de sortir a cacera sobre'l cap dels seus fills.