Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Red copyright.svg Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




Els tres fills del rei



 Veus-aquí que una vegada hi havia un gran rei que tenia dos filis. El més gran era el príncep Cornegre, alt i ben plantat, sever i seriós, convençut de l'alta gerarquia del seu llinatge. Quan muntava els seus cavalls o es passejava en la seva carroça d'or, ni es dignava llensar una mirada als seus vassalls. I si algún pobre li allargava la mà demanant caritat, castigava amb un cop de fuet la gosadia d'haver-li dirigit la paraula.
 El fill segon del rei era el princep Corfosc. Era tan orgullós com el seu germà i tan ben plantat com el príncep Cornegre.
 Hi havia dotze sastres al palau que els hi feien els vestits de la seda més rica i vint-i-quatre brodadores, les més hàbils del reialme, que els ornaven amb pedreria resplendent trenada amb fil d'or. I l'estol dels seus servents era com tot un exèrcit i aquest luxe dels prínceps costava tants diners que va ésser precís obligar als seus vassalls a