Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pagar nous impostos. Hi havia molta gent que no menjava res més que un bocí de pa negre perquè els prínceps poguessin estrenar un vestit cada dia i en passar per davant seu els llensessin la seva alta mirada de despreci.
 Aquets eren els dos únics fills del rei, entre els quals seria partit el reialme en dos dolorosos bocins.
 Però el poble ja sabia que el rei tenia un altre fill encara que mai s'el vegés enlloc. El tercer fill del rei es deia Ramió i no es movia de la cuina del palau. L'obligaven a passar-se tot el dia pelant patates. El rei l'havia avorrit perquè era tot lleig i tot raquític i mai s'havia entretingut a mirar en els seus ulls l'ànima pura que s'amagava dins aquell cos desgraciat i a meditar que el seu poble seria molt més feliç manat per en Ramió que no pas pel príncep Cornegre ni pel príncep Corfosc.
 En Ramió passava el dia pelant patates, vestit pobrement com un esclau, en un recó de cuina oblidada, mentres els seus germans estrenaven un vestit cada dia i costaven al tresor del regne munts immensos d'or. Però en la seva ànima no hi havia ni una engruna d'enveja. Quan els veia pujar o baixar de cavall des de la finestrella de la cuina, entre l'estol dels seus servents, ell trobava molt natural que els seus germans fessin alló que feien perquè eren tan bellament fets i que a ell li toqués pelar patates perquè havia