Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/116

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


rebre el càstic de les bofetades que havia durat cent quinze anys i les galtes se li van tornar novament pàl·lides. I el poble deia, una altra generació, naturalment, de poble:
 —Ara es veu que ha posat seny i que ha renunciat a la diària racció secreta dels bitxos. Ara repren el color natural, el color que hem llegit a les antigues cròniques del pais que tenia abans del naixement d'una filla que havia tingut que es deia Floramiga, igual que aquesta princesa de quinze anys que acaba d'arribar al palau
 La Floramiga i en Melrosada es varen estimar molt i varen decidir de celebrar els bateigs dels seus fills en la més absoluta intimitat. Així les bruixes no varen llençar conjurs sobre la vida dels petits prínceps.
 De tant en tant anaven al palau abandonat i a la cambra on havia dormit la princesa cent anys.
 I el seu va ésser un llarc regnat de pau, perquè per alguna cosa s'havien posat els coloms sobre'l tall rovellat de les espases de guerra que no servien.