Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La nau de veles d'or (1925) (page 21 crop).jpg



CAPUTXETA ROJA



 Els més petits dels meus amics arrufen el nasset. Els més grans no gosen dir res, però pensen:
 —Aquesta rondalla tan sabuda ens vas a contar?
 Petits amics, tingueu paciència. Per aquesta gran virtut que jo tinc de saber tantes rondalles us he promés que totes serien noves. Hi han moltes rondalles que us les han contades malament i per això jo us les dic tal com varen passar en l'època de les rondalles, no com us les han trasmeses a vosaltres. I aquesta que ara us vaig a contar és d'aquestes que no sabeu, encara que us sembli tan sabuda.
 Veus-aquí que una vegada hi havia en un poble de muntanya una noieta que feia l'alegria de la seva mare i de la seva àvia. El seu pare havia mort quan era molt petita i no s'en recordava. Però la seva mare n'hi parlava sovint i li havia fet prometre que no