Aleshores, de sota el seu vestit, va treure un present per cada ú. Els bocins de menjar s'havien transformat en anells amb pedreries, monedes d'or, joguines pels infants, tota una pluja de dons que varen rebre tots beneïnt a la reina, des de el més alt al mès baix, i augurant un llarg regnat felíç damunt un poble felíç.
Quan les princeses Rosespina i Espinella varen alçar les sobrevestes dels seus vestits de noces per repartir dons com la reina, es varen trobar amb la roba feta malbé de les taques de les salses i dels vins i dels rostits. I varen corre cap als seus palaus entre les rialles de tota la ciutat, perseguides per una corrua immensa de gossos afamats que, sentint aquella bona olor de menjar que s'exhalava de les robes d'aquelles dames, lladraven desesperadament, amb les llengües penjant, esqueixant-los els vestits i arribant als seus palaus gairebé en camisa.
Els seus marits varen seguir-les també perseguits per l'odi del poble, que aplaudia vegent la seva supèrbia castigada.
En canvi, quan passava el rei Ramió i la reina Sensespina, un gran murmuri d'amor els seguia, perquè damunt de les seves espatlles hi duien el mantell de la bondat, que és el millor mantell que pot cenyir les espatlles d'un rei.
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/133
Aquesta pàgina ha estat revisada.
