Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/132

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Rosespina i Espinella, que ja ningú en el palau no va fer cas d'elles ni dels prínceps que els havien escollit.
 Es va fer un gran convit al palau per celebrar les noces del príncep Ramió i de la princesa Sensespina. El bisbe va beneïr també, sota els graons de la gran escala de la catedral, al príncep Cornegre amb la princesa Rosespina i al príncep Corfosc amb la princesa Espinella.
 El mateix bisbe va llevar la corona del front del vell rei, que a la fi comprenia al seu fill avorrit, i la va enfonzar sobre els bucles rossos del front del nou rei, cenyint una altra corona sobre'l front de la princesa Sensespina, que pel rei seria sempre la Dolçamiga que se li va aparèixer quan no era més que un noi avorrit, raquític i lleig.
 Vinguda l'hora del gran convit, les dues princeses varen veure que la reina amagava de tant en tant sota el seu vestit bocins dels menjars que eren servits. Elles també varen voler fer el mateix i es varen amagar sota els rics vestits de noces troços de carn vermella, bocins de rostit, pastiços de mel, salses de faisà, copes d'idromel i tot allò que veien que la reina s'amagava sota'l seu vestit.
 Vingut el moment de llevar les taules per a la dança, la reina va fer venir davant seu a tot el servei del palau, des dels ministres fins al més insignificant dels ajudants més insignificants de tots els ajudants.