Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/131

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que hi havia davant d'ell, dins la carroça, es va veure més formós i ben plantat que no pas els seus germans, perquè resplandia en els seus ulls clars la seva ànima pura i la bondat del seu cor.
 La Dolçamiga li va dir:
 —No t'estranyis del nostre canvi. Es la bellesa del teu cor que ha sortit en fora del teu pobret cos avorrit i t'ha fet més bell que no pas els teus germans. Jo soc la princesa Sensespina que per trobar-te a tu, que eres un pobre príncep avorrit, em vaig fer noia humil i he viscut en una cabana, a la vora del gran riu. I per això hem de procurar governar feliçment els nostres pobles, perquè, essent prínceps, hem estat també poble nosaltres mateixos. I aixó mai ho han fet ni ho faran els prínceps de la terra!
 En el palau es va fer un gran tumulte. Ja havien arribat el príncep Cornegre i el príncep Corfosc cada ú amb la seva Rosespina i la seva Espinella. I aleshores davant dels ulls atònits de tots es va veure arribar una carroça com mai s'havia vist millor i es va veure a dins a la princesa Sensespina i al príncep Ramió transformat en un gentil jovencell amb tota la bondat del seu cor que li resplendia a la cara.
 El vell rei va baixar tota l'escala d'honor a rebre el nou rei i la nova reina. I la bellesa humilment modesta de Sensespina va deixar tan obscurida a la orgullosa bellesa de