Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/130

 I la va estrenyer sobre el seu cor que havia sofert tan de veure's sol i avorrit, pelant patates a la cuina del palau del seu pare.
 La Dolçamiga li va dir:
 —Aquesta vegada també triomfaràs com les altres i d'una manera que el teu bon cor quedarà ben content i feliç. Ara reposa deia fatiga de la llarga caminada, menja un bocí de bon pa tou i ja veuràs com seràs rei i no et queixaràs de la que ocuparà al teu costat, com esposa teva, un lloc que farà ben content al teu poble que sofreix tant.
 Vingut el moment de partir en Ramió es negava a aceptar la capceta negre que tan cava misteriosament, com les altres dues, el seu triomf. Però la Dolçamiga el va suplicar d'aquella manera tan dolça que tenia de parlar, i no va tenir altre remei que sotmétressi.
 Vingut el lloc on devia obrir la misteriosa capceta, a deu llegües del palau, es va trobar dins d'una gran carroça d'or tirada per deu cavalls en la testa dels quals onejaven al sol lluminoses plomes vermelles. Es va trobar ell mateix dins de la carroça, peró no amb els seus pobres vestits d'esclau, sinó amb els vestits de príncep més rics de la terra. I es va trobar al costat de la Dolçamiga, transformada en una princesa meravellosament bella, tota coberta de pedreries fines i de brodats multiculors. I en un mirall