Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/129

El vell rei va dir:
—Aquesta vegada encara el meu fill avorrit, el meu fill lleig i raquític, triomfa sobre els dos meus fills ben plantats i magestuosos amb el seu or i la seva fastuositat. El meu fill lleig no ha necessitat ni or ni luxe per triomfar dels altres dos. Serà que jo m'hauré equivocat en els meus judicis i que val més en Ramió amb la seva lletgesa que no en Cornegre i en Corfosc amb la seva bellesa resplendent?... De totes maneres vull temptar una altra prova i us juro pel meu honor que serà la darrera. Porteu-me cada un de vosaltres la vostra estimada. El que em porti d'aquí a un any i un dia, la princesa més bella del món, es cenyirà la meva corona!...
Els tres fills varen partir, en Cornegre a cercar a la seva princesa Rosespina, en Corfosc a cercar a la seva princesa Espinella, i en Ramió cap a trobar a la seva Dolçamiga.
Totseguit que la va veure en Ramió li va dir:
—Aquesta vegada si que no em faràs triomfar, estimada meva, i no tinc, demés, cap desig de triomfar. El meu pare vol que li portem d'aquí a un any i un dia, la princesa més bella del mon. Jo no la vull cercar ni vull que tu m'ajudis a cercar-la, perquè en el meu cor no hi ets més que tu, la meva estimada vestida de sargil. I per mi vals més que totes les princeses del mon!...