Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La nau de veles d'or (1925) (page 21 crop).jpg



Les tres filles del forner o
L'aigua que Dansa,
la Poma que Canta i l'Ocell
de Veritat



 Veus-aquí que una vegada hi havia en una gran ciutat un forner que tenia tres filies. La més gran tenia els ulls i els cabells negres i es deia Melió. La mitjana tenia els ulls i els cabells verts i es deia Verdoliva. La més petita tenia els cabells d'or i els ulls blaus i es deia Carmesina.
 Un vespre que feia una gran tempestat de trons i llamps i pluja, les tres filles del forner parlaven del llit estant, mentres el seu pare pastava el bon pa daurat de l'endemà, que les tres noies anaven a repartir per les cases, tot flairós encara del forn, en una gentil cistella cada una.
 Deia Melió:
 —Com voldríeu que fos, germanes, el vostre aimador?