Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Red copyright.svg Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




L'HOMENET CLOC-CLOC



 El senyor del castell va enviar el seu intendent a cobrar uns diners que li devia un home molt pobre que vivia amb la seva muller i fills entre els quals n'hi havia un que es deia Cloc-Cloc.
 L'homenet Cloc-Cloc, que es trobava sol a casa, sent els passos de un cavall i surt a la finestra i l'intendent del castell li diu:
 —Bon dia, menut!
 I Cloc-Cloc li respon:
 —Bon dia, meitat d'un home i cap de cavall.
 —On és la teva mare?
 —Ha anat a cacera. Tot el que mata ho llensa i tot el que no mata ho torna a portar.
 —I el teu pare?
 —Ha anat a fer un forat per tapar dos altres forats.
 —No t'entenc de res, Cloc-Cloc. Que fa la teva germana gran?
 —Es a plorar l'alegria que ja ha passat.
 —I la teva germana petita?
 —Fa coure aquells que pujen i baixen.