Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —No t'he entés de res del que m'has dit i en vaig a parlar amb el meu senyor. Adeu.
 L'intendent va contar al senyor del castell la conversa que havia tingut amb l'homenet Cloc-Cloc. Entre tots dos volien endevinar el sentit de les enigmàtiques paraules. El senyor va ordenar a l'intendent que tornés a casa en Cloc-Cloc a fer-li explicar el sentit de les seves paraules, dient al seu pare que li perdonava el seu deute.
 Cloc-Cloc va dir:
 —El sentit de les meves paraules és ben senzill. La meva mare va anar a fora el jardí a caçar els polls del cap del meu germà petit. Deixava els que matava i s'enduia el meu germà entre'ls cabells els que no havia pogut trobar. El meu pare havia anat a demanar una unsa a un veí per pagar a dos altres veíns que estaven impacients de cobrar alló que els hi devia. La meva germana gran havia anat al cementiri a visitar la tomba del seu promés que ha mort fa poc. Plorava doncs l'alegria que ja ha passat. La meva germana petita feia coure els pésols que pujaven i baixaven dintre l'olla.
 —Estic satisfet de les teves explicacions, Cloc-Cloc. Digues als teus pares que el meu senyor els hi perdona el deute. Peró per què vares dir-me, quan vaig arribar, meitat de home i cap de cavall?
 —Es molt senzill. Perqué des de la finestra on jo era només veia que el cap de cavall i la meitat del cos de vosté.