Vés al contingut

Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




L'ARRENCA-PINS



Veus-aquí que una vegada l'Arrenca-pins s'avorria entre'ls pins del seu reialme i va decidir d'anar a fer un gran viatge. I va començar a seguir mon i tantes coses i coses va veure que se'n podrien escriure llibres i llibres ben grossos.
I un dia, ell que ja sabia com es tractaven els gegants, va arribar a un país que el manava un gegant que tenia un sol ull al mig del front.
L'Arrenca-pins caminava sobre unes roques i va sentir molt soroll a sota terra. I ell que pica molt fort amb el peu sobre la roca i diu:
—Perquè feu tan soroll, gent de sota terra?
I ell que sent una veu molt fonda que diu:
—Ara ho veuràs!
I aquella veu era tan forta que feia tremolar les muntanyes. I l'Arrenca-pins va veure que la terra se li movia sota els peus i va caure dins de una cova tan fonda i tan alta que semblava una catedral.