|
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...) |
Veus-aquí que una vegada hi havia una bona dona, que mai diríeu quina era la cosa que li agradava més del mon? La xocolata potser? No. Les maduixes o les taronges? Tampoc. Les dolces pasticeries? Tampoc. La cosa que li agradava més era el julivert.
Oi que és estrany? Doncs aquesta bona dona només menjava que julivert. Ne menjava molt i mai ne tenia prou. I un dia que no'n trobava, ella que es fica a l'hort del Pare Gegantàs i hi veu un bell camp de julivert tan vert i tan esponjós, que la bona dona no es va saber estar de menjar-ne, tot i sabent que aquell hort era el del Pare Gegantàs i que res de bó n'hi podia venir.
Però ella que es fica a l'hort i comença a menjar julivert. I amb tan gust se'l menjava i tan contenta estava que li queien unes llàgrimes cara avall!
I mentre menjava aquella cosa que per ella era la més bona del mon, veus-aquí que li surt el Pare Gegantàs i li diu:
—Per càstic de haver penetrat aquí i d'haver-se'm menjat el julivert, et pendré
