Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


una filla que tindràs molt aviat i que ha de ésser meva! I si vols que't perdoni m'has de prometre que tu mateixa me la donaràs.
 I la bona dona, com que no tenia cap filla ni creia que mai ne tingués cap, ella que li promet que si que li donarà.
 El Pare Gegantàs la deixa sortir de l'hort i a ella al cap de poc temps, li neix una nena bonica com el sol.
 Però a aquesta nena, que es deia Juliverdina, no li agradava el julivert, sinó que s'estimava mes la xocolata, i les maduixes i les taronges i les dolces pasticeries.
 I veus-aquí que la Juliverdina s'anava fent gran que era l'encís de tothom de tan bonica com era. Cada dia quan se despertava en el seu llitet, era més bonica que el dia abans. I si el dia abans ja enlluernava a la gent, imagineu-se l'endemà, i l'endemà passat, i l'altre, i l'altre dia!...
 La Juliverdina anava a costura a apendre de lletra i a fer puntes amb un coixinet. I un dia pel seu camí que troba al Pare Gegantàs que l'escomet i que li diu:
 —Juliverdina, digues a la teva mare que es recordi d'alló que em va prometre!
 I la Juliverdina li fà un cerimoniós salut i li diu:
 —Compliré la vostra comanda, Pare Gegantàs!
I la Juliverdina donà la comanda a la seva mare, que no li va respondre res. I a