Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


l'endemà que el Pare Gegantàs li diu mentres anaya a costura:
 —Vares donar la comanda a la teva mare, Juliverdina?
 —Sí, Pare Gegantàs, però no'm va respondre res.
 —Dones díga-li que si no em dòna el que em va prometre, jo m'ho tindré de pendre.
 —Li diré això, Pare Gegantàs.
 La Juliverdina diu això a la seva mare que tampoc li torna contesta. I veureu que a l'endemà, quan la Juliverdina anava a costura pel florit camí, el Pare Gegantàs l'agafa i se l'endú sobre'l seu cavall i la tanca a una torre molt alta, molt alta, que arribava fins als núvols. I li dòna per única companyia un Canariet, un Gatet i un Gosset.
 I ja tenim la pobre Juliverdina presonera del Pare Gegantàs. Ell mateix la pentinava cada dia i li contava els cabells un per un.
 I un dia que ella s'estava a la finestra de la torra, veus-aquí que passa el Príncep Blau i veu aquella noia tan bonica i li diu:
 —Exten els cabells fòra de la torra i jo hi pujaré per venir al teu costat!
 I ella que exten els cabells i el Príncep Blau puja a la torra. I jugant amb la Juliverdina ell que li trenca un cabell. I ella que es posa a plorar i diu:
 —Com ho faré, pobre de mí, quan el Pare Gegantàs vingui a pentinar-me demà i vegi que he perdut un cabell?