Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Red copyright.svg Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




Mestre Gat amb botes



 Veus-quí que en el mateix calaix secret d'aquell moble comprat als encants on hi havia la sabateta de vidre que m'havia contat la veritable rondalla de la Ventafocs, hi vaig trobar una bota alta de cuiro vermell amb una sivella d'or.
 Aquesta bota era tan petita que no podia calçar ni el peu d'una criatura nou-nada. I jo tot era mirar-la i remirar-la pensant de qui podia haver estat. La sola no donava pas senyals d'haver-hi caminat gaire i estaba en molt bon estat. I jo tot era pensar en tot això quan veus-aquí que la bota misteriosa em va parlar. I per la virtut que jo tinc de entendre el llenguatge de totes les coses, vaig compendre molt bé les seves paraules.
 Veus-aquí el nostre diàleg:
 —No saps qui soc jo? Tinc una celebritat extraordinària entre els infants de tots els païssos. Soc la bota, una de les botes, de