Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La nau de veles d'or (1925) (page 21 crop).jpg



Mestre Gat amb botes



 Veus-quí que en el mateix calaix secret d'aquell moble comprat als encants on hi havia la sabateta de vidre que m'havia contat la veritable rondalla de la Ventafocs, hi vaig trobar una bota alta de cuiro vermell amb una sivella d'or.
 Aquesta bota era tan petita que no podia calçar ni el peu d'una criatura nou-nada. I jo tot era mirar-la i remirar-la pensant de qui podia haver estat. La sola no donava pas senyals d'haver-hi caminat gaire i estaba en molt bon estat. I jo tot era pensar en tot això quan veus-aquí que la bota misteriosa em va parlar. I per la virtut que jo tinc de entendre el llenguatge de totes les coses, vaig compendre molt bé les seves paraules.
 Veus-aquí el nostre diàleg:
 —No saps qui soc jo? Tinc una celebritat extraordinària entre els infants de tots els païssos. Soc la bota, una de les botes, de