Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/154

Mestre Gat. Vols que et conti la nostra rondalla?
—No, perquè és una rondalla que no m'agrada pas. Trobo mol bé que Mestre Gat hagués enganyat a l'Ogre, però no trobo bé que hagués enganyat també al bon Rei i la seva filla la Princesa!
—Tot això són idees falses que tenen les criatures. Mestre Gat no va pas enganyar ni al Rei, ni a la Princesa, ni tant solament a l'Ogre. Si vols que et conti la veritable ron dalla del Gat amb Botes, estic a la teva disposició.
—Si és aixi com tu dius, conta la nova rondalla, que serà nova pels infants catalans i pels infants de tot el món que han sentit parlar de Mestre Gat amb Botes...
I la il·lustre bota de Mestre Gat va contar-me la rondalla que ara jo us vaig a contar.
Veus-aquí que una vegada hi havia un pare que va morir, deixant als seus tres fills un molí, un ase i un gat. Ells mateixos varen repartir-se l'hisenda. L'hereu es va que dar el molí, el fill segon es va quedar l'ase, i el fill petit es va quedar el gat.
El fill petit, que li deien Mioliu perquè sempre anava amb el gat, es va despedir dels seus germans i s'en va anar món enllà.
—Pobre de mi! Jo si que me n'he endut la part pitjor de l'hisenda del meu pare! Al menys, bon gat, amic meu, ajudem a fer fortuna mon enllà!...