Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/154

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mestre Gat. Vols que et conti la nostra rondalla?
 —No, perquè és una rondalla que no m'agrada pas. Trobo mol bé que Mestre Gat hagués enganyat a l'Ogre, però no trobo bé que hagués enganyat també al bon Rei i la seva filla la Princesa!
 —Tot això són idees falses que tenen les criatures. Mestre Gat no va pas enganyar ni al Rei, ni a la Princesa, ni tant solament a l'Ogre. Si vols que et conti la veritable ron dalla del Gat amb Botes, estic a la teva disposició.
 —Si és aixi com tu dius, conta la nova rondalla, que serà nova pels infants catalans i pels infants de tot el món que han sentit parlar de Mestre Gat amb Botes...
 I la il·lustre bota de Mestre Gat va contar-me la rondalla que ara jo us vaig a contar.
 Veus-aquí que una vegada hi havia un pare que va morir, deixant als seus tres fills un molí, un ase i un gat. Ells mateixos varen repartir-se l'hisenda. L'hereu es va que dar el molí, el fill segon es va quedar l'ase, i el fill petit es va quedar el gat.
 El fill petit, que li deien Mioliu perquè sempre anava amb el gat, es va despedir dels seus germans i s'en va anar món enllà.
 —Pobre de mi! Jo si que me n'he endut la part pitjor de l'hisenda del meu pare! Al menys, bon gat, amic meu, ajudem a fer fortuna mon enllà!...