Vés al contingut

La nit que vénen els músics 1855

De Viquitexts
La nit que vénen els músics
Anònim
(1855)
Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/1 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/2 3

ACTE UNIC.

El teatro representa un carrer, y en el forn un gran portal. Al alsar el teló apareíxen pasechant y ca rogleta varies persones de ambos sexos gense consellets y com qui espera algun abchecte en impasiensia: entre ells, chiquets tambe y pasechantes amotinant y acasense una á atres.

ESENA I.

Chordi tocant per darrere á Cristófol.
Chordi. Fá molt temps que no ha passat ninguna música?
Cristófol. Hóra.
Chordi. Yo no n'ha vist cap encara.(En pesar.)
Cristófol. Perque tardes.
Chordi. Del carál!

y n'han pasát moltes?

Cristófol. Dos.
Chordi. En cá en vindrán mes?

Cristófol. Es clar. (Lladra dins un gos.)

Chordi. Ouet un goset lladrar?
Cristófol. En efecte, lladra un gos.
Chordi. Ya venen (S'agolpen tots als portal)
Cristófol. No apifien tant.
"(Atravesen la esena els musics, duent un burro del ramal, y Visiente damunt d'ell, carregát en el bombo.)"
Chordi. Chi que facha de bolillo! (Riense.)
Visiente. Miren, el mateix chiquillo

de tots els ans.

Tots. Fam! fam! fam! (Amotinant

y anansen darrere del burro.)

Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/4 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/5 y dOuali un trago al cbic.

Teos mols dinu? Cbi que ~ic! Beu, Tonet••• que chic mH üapol Guant.a plat.all

Ton~. Chu.an.

Tonet. Clwan.

Tonet. Clwan. Tbnet. Ch=. Tonet. CluJ.On.

Tonet.

Clwan.

Tonet. Clwan. 1ònet.

Chuan. Ton.ei:. Clu1an.

(.d1carban/.o)

eu dmu r fenlc

(Tocanli. la barbeta, t.raenli

quinset..s que ma guaftat angaoc hllnL Del dimoni~ guaòen t.ant cow els hómens, els ch iquét..s huio er1 , dia. Per aixó méoe. Y pa que vols tu els dines? Li parei$ qui'! pa no res? Que yo .sàpia .•.. Ascohe al néne; M.' agradeo l11s cbapesBó. Vir.t

El truc, bolillo:, café. Pos chi •.•• Ascolte voslé. Alguna niL vacb de lrÓ. Com que de tr6! Hay qu' -escema. Deu per a oar d11 tró! ant.eodre, ei:xir de z:oúsic~ y pemlre un t rago de Beneixama. Aix6 es atra cosa.

Po, ai:xó es eí:ii:ir de tró. Bueoo. Menll"es que cant.a el .sereno yo m' aocante eo casa el Móis. Perquc no en fas ' un favor? En d que siguen dos. Ou; Tú en un quinsct tindràs prou pu-a estes festes •...

beu.re.J Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/7 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/8 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/9 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/10

Tonet. No els fará mal; fuch faena.
Vic. Home; en choca este chiquet.
Mar. Es mol guilopo
Chuan. Mol pillo.
Tonet. Tráumos, traumos un sequillo y un trago.
Vic. Si este tonet

fora nostre!… (A Maria)

(Peganli dos calbotets)

Que chiquillo!
Tonet. Tio tiña, eixes mans quietes

y la llengua vacha, ú sap?

Vic. Home si aixó son festetes…
Tonet. A una dona eixes brometes

que yo patix mol del cap.

Chuan. Com fa versos…
Vic. Re palleta!

De veres?

Chuan. Els he vist yo.
Vic. No tindrás una peseta

nunca

Tonet. Perquè?
Vic. Perquè poeta

es lo mateix que baló.
Tinc satisfacció en algú
d’eixa chenteta, basta en Pego,
y en ca no he vist á ningú
poder fer cantar un sego,
perque may en tenen u.

ESCENA V.
Plantilla:''Els mateixos, Gori y els musics''

Gori. Ya está la burra rosuchant

Ella es mes felis que yo. (apart badallant)

Chuan. Pareix que va badallant.
Gori. Pos mire no tinc fam, no…
Cansamént.
Tonet. Mesclat en fám. (Apart.)
Chuan. Ya está l’olla? (A Maria.)
Mar. Vá coent.
Chuan. Pos fesli mes foc, palleta,

que porta ganes la chent……
conta mentres, cuand corneta
vingueres del rechiment.

Vic. Cuand vach vindre de Billena

en la música á tocar?

Chuan. Aon despues t’en vas anar…
Vic. Ah! pos men ani á buscar

á Catarrocha faena.
Cóm yo tocava algo bé
el clarí y la trompa……

Chuan Si.
Vic. Vach dir, aso qu’ en guañe asi,

aon vacha no guañaré
en la trompa y el clarí.
Aplegui al poble aunque llunt
en doni les botes d’unt
y fach vore á un tal Gil Perit;
al coneixer al meu marit.
en và colocar al punt.
Tots allí al músic machor
tenien cóm un sagrari;
y en van pendre tant amor
qu’en convidaba el vicari
y s’els prenia el retor.
Mes de dos mesos seguits
no vach tindre càp de nit
que fer en casa sopar,
de modo que ya aburrit
es vach dir que nones, clar.

Chuan. Calla, si no m’angañat

Senc olor de socarrát

Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/13 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/14 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/15 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/16 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/17
y menchar.
Sori. No tinc res que dir.
Chuan. Yo si que dórc póc.
Vic. Yo chens.
Chuan. M'as tret el trache, Maria?.
Mar. Damúnt del seu llit el té.
Chuan. Y la llansa?
Mar. Allí també.
Chuan. mos fará demá bón dia? (Asomanse a la finestra.)
Vic. Quin aire fa?
Chuan. Tremuntana.
Vic. No ya cuidado.
Chuan. Es brometa?
Vic. Si no muda la veieta.....
Chuan. Deu provirá..... hasta mañana;

Vosatros cuant es chiteu?(S'en va y torna.)

Mar. Yo en cara tinc d'escurar.
Vic. Yo no acaband de fumar.
Chuan. Chiteuse, pues, cuand vullgueu.
Vic. Ya'u farém, no li done pena.
Chuan. Yo si eu dic, es per Maria;

demá para ella es dia
de moltisima faena.

Vic. Tio Chuan, tinga vosté pitj

lo que no es fará demá,
o farém despus demà.

Chuan. Nem, bóna nit.(S'en vá.)
Vic. y Mar. Bóna nit.

(Observen si están dormin Tonet y Gori y luego diuen.)

Vic. Astofado!(Agarránli la má.)
Mar. Peix frechit!

pero aparta ingrat, aparta,
el vách ascriure una carta....

Vic. Carta? no n'he resibit.
Mar. Feste, feste el desantés.
Vic. No sé res de eixa ambaixada.
Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/19 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/20 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/21 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/22 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/23 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/24 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/25 Pàgina:La nit que vénen els músics 1855.pdf/26