La pastora
Sota 'l bosc hi ha una pastora
que ella 'u té per gran consol:
fa pasturar les cabretes
amb el sò del fluviol.
Té mirada carinyosa
i un cabell com un fil d'or,
i al mig de la seva cara
n'hi porta pintat el sol.
De bona matinadeta
molts ne té de miradors:
l'un n'hi diu papelloneta,
l'altre garlanda de flors.
Jo n'hi dic: «—Rica pastora,
mirada de serafí,
que amb les teves amoretes
el meu cor me fas glatî.»
I ella, més per a alegrar-me,
dóna un cop de fluviol:
fa acudir papellonetes
calandries i rossinyols.