La porta
- Obriu-nos, au, la porta i veurem els vergers,
- en beurem l'aigua freda, on la lluna ha deixat traça.
- La llarga via crema, enemiga dels estranys.
- Errem, no sabem on 'nem, ni trobem cap lloc.
- Flors, volem veure. En tenim set, d'això.
- Esperant i patint, som aquí davant la porta.
- Si cal, la porta, la trencarem a cops.
- Pitgem i empentem, però la barra és massa forta.
- Hem de llanguir, esperar i estar atents debades.
- La mirem, la porta; és closa, inamovible.
- Hi fixem els ulls; plorem sota el turment;
- sempre la veiem; el pes del temps ens aclapara.
- La porta és davant nostre; voler ¿de què ens serveix?
- Val més que ens en anem abandonant l'esperança.
- Mai no hi entrarem. N'estem cansats, de veure-la.
- La porta, en obrir-se, deixà passar tant de silenci
- que ni els vergers aparegueren ni cap flor;
- sols l'espai immens on hi ha el buit i la claror
- es presentà de cop de banda a banda, el cor omplí,
- i rentà els ulls, quasi cecs sota la pols.