La seva lloança
Aparença
- De tots, és ella qui més voldria sentir lloar.
- Prou he fet volts a la casa, anant amunt i avall,
- així com l’home que acaba de publicar un nou llibre
- o com la noia que surt estrenant un vestit nou,
- i, tot i que he girada la conversa a tort i a dret
- per fer arribar que el seu elogi hi fos predominant,
- una dona m’ha parlat d’un nou conte que ha llegit,
- i un home s’ha confós, mig somniant,
- com si un altre nom li estigués ballant pel cap.
- De tots, és ella qui més voldria sentir lloar.
- No parlaré més de llibres ni de la llarga guerra,
- ans aniré pels àrids espinars, fins a trobar-hi
- algun captaire arrecerat del vent, i allà, aleshores,
- menaré la conversa fins que el nom d’ella acudeixi;
- si hi ha prou parracs, allà, prou coneixerà el seu nom,
- prou li agradarà de recordar-lo, que en els vells temps,
- tot i que lloada dels joves i malvista dels vells,
- entre els pobres, tots, vells i joves, la lloaven.