La sirena (1892)

Aquest text tracta sobre l'obra de Josep Pin i Soler. Per a altres versions, vegeu La sirena.

La sirena
drama en quatre actes y un cuadro
Josep Pin i Soler
(1892)

Baixa com a

10251

J. PIN Y SOLER

LA SIRENA DRAMA EN QUATRE ACTES Y UN CUADRO

Estrenat en lo teatre de NOVEDADES de Barcelona lo 18 de Febrer de 1892.

BARCELONA DE VENTA EN LA LLIBRERÍA DE L. LÓPEZ RAMBLA DEL MITJ, NÚMERO 20 1892 LA SIRENA Pàgina:La sirena - drama en quatre actes y un cuadro (IA lasirenadramaenq448pini).pdf/4 J. PIN Y SOLER

LA SIRENA DRAMA EN QUATRE ACTES Y UN CUADRO

Estrenat en lo teatre de NOVEDADES de Barcelona lo 18 de Febrer de 1892.

BARCELONA TIPOLITOGRAFÍA DE LLUÍS TASSÓ ARCH DEL TEATRO, 21 Y 23 1891 Es propietat del autor y ningú sens lo sèu permís escrit podrà representar, traduhir ni estampar lo present drama.

Queda fet lo registre manat per la Lley. MANERA DE SER DELS PERSONATGES PRINCIPALS.

Lo Grabat. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells, afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab sa muller; en primer lloch perquè la sèva dona no era de la sèva sang, y després perquè per un home com lo Grabat, la dona, fins sent esposa, es sempre una mica mès ó menos la femella.

Gatneu. Lo tipo del dropo de platja, del que s'engorroneix y comensa per viure unas quantas setmanas à la casa ahont 1'han convidat y termina per serne paràssit. De vegadas, casi sempre, la casa hont s'arrapa es la d'una germana viuda, d'una filla casada, d'una pobre mare qu'ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.

Llevat la droperia, plé d'inginy y de gracias que'1 fan suportable. Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui'1 tipo, mariner, vilatà ó de pagesia, cambiaràn las sèvas exterioritats, pero sempre serà'1 paràssit casi ruffiano.

Lo Sacristà. Una mena de filòsof que no sap llegir ni escriure; ha sigut molts anys militar, ha passat molta misèria, ha sigut sempre esclau d'un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de ser honrat... aficionat à la beguda, recurs de cervells imaginatius y mal nudrits.

Don Luisito. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch, interessat, descontent de trovarse entre personas que no li diuhen mi amo... Si hagués viscut hauria sigut, socialment, insuportable; políticament, partidari de Maceo.

La Pitera del hostal. Enamoradissa, alegroya; à diset anys se va enamorar d'un carrabiner perquè

673509 — 6 -

era ben plantat. Son pare y sa mare s'oposaren al casament, pero ella no'ls escoltà. De son casament ab lo soldat tingué una filla que li donà mes inquietuts que satisfaccions. Lo Grabat habent dit à la Pitera que la volia, ella s'imaginà que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per 1'estretèrs en que vivia y que son casament ab un Capità de carrera hauria desvanescut, una mica perquè potser s'habia aficionat de cor al mascle ardit que se 1'habia feta sèva, lo cert es que concibeix una ràbia sorda primer, exuberant y parladora després, contra 1'home que l'habia tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu'al tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com dihent: «ja torno». Després la pobrissona, quan ha perdut à sa filla qu'adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa darrera ilusió queda com trastocada.

Marieta. Una bona noya sense personalitat mentres es verge... Enèrgica, sang del Grabat quan aquell criollo ha abusat d' ella.

La Sorda. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont no vindràn per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegons, de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres qu'ella.

Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.

ÈPOCA, INDUMENTÀRIA, SITIS, ETC.

Uns quants anys després del tractat fet ab l'Inglaterra -23 juny de 1835— pera abolir lo tràfech d'esclaus y conegut per «tratado de Martínez de la Rosa».