La vida de l'homo

De Viquitexts

PLAGUETA

— de —

Cançons novas en mallorquí

———— titulada ————

La Vida de l'Homo

  10




LA VIDA DE L'HOMO



  1
L'infant neix y ha de creixa
per poré desarrollá
sa forma d'es còs humá
que'l veim que aumenta y engreixa
tresca el mon y per tot deixa
señas d'es progrés que fá.

  2
Pares que li heu donat
lloch en el mon per vení
l'heu de criá y cumplí
lo que heu promés y firmat
qu'es es dexarló educat
bé, que es conegue es camí.

  3
A n'es sis añys duisló a escola
qu'es es seu temps y s'edat
perque a-n'essé mes granat
molts de pichs es cap li vola,
trevela, cau y redola
y pot quedá desgraciat.

  4
A nou añys ja pot tení
bastanta d'instrucció
si saben sujertarlhó
los que l'han de corretgí
y li enseñan es camí
d'es respecta y s'amó.

  5
A deu añys te es fonaments
per comensá s'edifici
y tal com cumpleix sa justici
desarrolla es sentiments
y alcansa conexaments
a forsa de sacrifici.

  6
A once añys ja no es atlot
ni homo en conexament
y si no té pare prudent
de fé maldats es devot
y fuig de s'escola si pod
y juga continuament.

  7
A dotse añys estudiant
canta clara sa llissó
y si es rich va a classe majó
y dú sa bandera endevant
y si es fiy de pobre ignorant
te que essé trabayadó.

  8
A tretse añys te preparat
ses heynes per trebayá
y sensa acabá de graná
ja'l duen a-n'es combat
y víctima desgraciat
sensa instruccions será.

  9
A-n'es catorce trabaya
per cumplí es sagrat devé
y si no pod defensarsé
plorant molts de pichs s'espaya
y se veu estret si desmaya
baix d'es jugo d'es podé.

  10
A quince añys ja pod parlá
perque es mes agosarat
y diu qu'en lo que ha estudiat
no pod essé capellá;
lo que vol es festetjá
perque sa costa s'edat.

  11
A setse añys com un falcó
per festetjá pren es vol
y son pare encare no heu vol
perque diu qu'es tudaró.
S'atlota li diu: no, no;
si vens te daré llensol.

  12
A deset añys vol essé
fadrí vey, agosarat,
en s'atlota a-n'es costat
y sols no sab defensarsé;
peró per devertirlé
fa a-n'es seus pares mancab.

  13
A devuit añys ses mes guapes
volen rande y manta en floch
y el jove que los va aprop
vol capell nou y sabates,
anells y bones alhacas
y bufa tan amunt com pod.

  14
A denou añys saltetjant
no sab si es pobre ni rica,
la veu guapa y li esplica
tot lo que li va passant
y son pare el va predicant
y ell com mes vá mes s'afica.

  15
A vint añys el Rey lo crida
perque vaja a servirló
y cuant apren s'instrucció
te que canviá de vida
y si no va viu li pren mida
un cabo en so cinturó.

  16
A vint añys l'homo está en fló
com les llebres corredores,
trabuchs y metralledores
encare no li fan pó;
mira y contempla es tressó
y diu a ses dones traidores.

  17
A vintiún añys de edat
surt d'es solch cualque vegada
y romp es respecta a son pare
si es surtit mal educat
y ha perdut sa faredat
com sa fiera malvada.

  18
A vint y dos añys ja canta
tant clá com un rusiñol
posant oli a-n'es grisol
sos pares ja deixa en banda
perque una que sab fe randa
li diu que'ls sa pilla al vol.

  19
Es desitg en so podé
a vintitrés añys confon
y diu pare y mare abandon
y m'en vaig a casarmé
perque per devertirmé
no hi ha com axó a n'el mon.

  20
A vint y cuatre ja té
infants, dona y criada
y sa considera a la clara
fiy de comte o cavallé
y si ses cosas no van bé
sa recepta ha equivocada.

  21
Ell sa pensava teni
a vint y cinch añys la glori
y duguent sa dona en memori
cau dins l'infern p'es camí
y ja no sap per on surtí
perque no te llum ni oli.

  22
A vint y sís, un, dos, tres
d'infants comensa a contá
y antes d'es día trencá
sa dona diu: ¿quina hora es?
Vamos qu'es llum ja está encés
y ets infants demanen pá.

  23
A vint y set añys ja fá
de mariné y patró,
ja pert es barco es timó
d'es gran temporal que heyá
y fá tot cuant pot per entrá
a port en salvació.

  24
A vint y vuit añys está
trebayant a s'intemperi
y en sentí resá es misteri
sa dona es posa a plorá
qu'ets infants demanen pá
y lo que te mes es miseri.

  25
A vint y nou añys sa troba
serio, ja no dú grins,
perque enganches o rampins
se li han presa sa roba
diguent: ¡no es tara essé pobre
peró aixó es viura a n'es llims!

  26
A trenta añys no té esperit,
blat, farina ni dobbés
y perque ha perdut es papés
se li fan gastos seguit
y diu fort: ja treuría més
que me hagués mort de petit.

  27
Es foch encés y pintat
a trenta cinch añys veu clá
y baix d'es seu podé está
tot lo que ha gananciat:
molts d'infants y mal-de-cap
si non los pot donar pá.

  28
A n'es coranta añys sa troba
capás a poré parlá
y si no's tonto descifrá
de quin paño fan sa roba;
y tant si es rich com si es pobre
tots es mes coxos veu clá.

  29
A coranta-cinch encuantra
es fossé y sols no'l veu
perque encara alsa sa veu
y diu: es mal-temps no m'espanta
y per aná a cualsevol banda
puch seguí y du sa creu.

  30
A n'es cincuanta añys te tota
s'escala que ha de pujá
y materialment veu clá
un fiy seu que corra y bota
y ell va y ve de sa rota
y si es lluñy vol descansá.

  31
A cincuanta-cinch no té
barrám y pega de molla
y si es fiys van junts y fan colla
ja li buidan es pané
y li treuen cuant los ve bé
sa carn milló de dins s'olla.

  32
Cuant arriba a xixantí
ja'l retiran pa s'edat
y pod treura un fiy de soldat
perque l'han de mantení
y aquí comensa a tení
crónica s'enfermedat.

  33
Cuant es xixanta-cinch
ja te ets seus fiys qu'el rodetjan
y fent la bona li festetjen
si te cap dobla de vint
y si no bastan deu pichs vint
per durlasen malevatjan.

  34
A setanta está a s'altura
qu'es digna de respectá
perque si ell te es cap clá
y es honrat afigura
y dona llisons de cultura
que les poren escoltá.

  35
A n'es vuitanta añys veu clá
que queda s'ó y sa plata
y totes ses fincas d'es mapa;
pero ell s'en a d'aná
y per lley s'ha de transformá
y d'aqueixa mort ningú escapa.

  36
Homo valent no et pensaves
a noranta añys arribá
y que sa lley te digués clá:
vamos, abaixa ses alas
y pa ses matexas escalas
qu'has pujat pods devallá.

  37
A cent añys está a n'es trono
com-a rey o president;
pero no hi veu ni hey sent
ni du mando, ni te bono
y tota sa vida de l'homo
canta clá aquest testament.


Es propiedad de bartomeu pastor 

__________ 

Tip. de F. Guasp