Las píldoras d'Holloway (1864)

Aquest text tracta sobre l'edició de 1864. Per a altres versions, vegeu Las píldoras d'Holloway.

CADA ENTREGA UNA OBRA UNA OBRA CADA SEMANA. entrega 4.ª

SINGLOTS POÉTICHS AB NINOTS

CADA OBRA UN SINGLOT CADA SINGLOT UN RAL. singlot 4

---

---

LAS PILDORAS D'HOLLOWAY
o
LA PAU D'ESPANYA.
Segona part de la Butifarra de la Llibertat.
suposició cómica en un acte, en vers y en catalá del que ara 's parla, escrit i representat ab gran aplauso durant la última guerra de africa.
(2ª EDICCIÓ)
PERSONAS.

D. JUAN QUIM .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	General espanyol [1].	ROSA .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	Cantinera.
MULEY BABAS .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	Id. moro.	RAFEL .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	Voluntari catalá.
AMBROS .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	Assistent d'en Quim.	ABENGOT .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .	Ajudant de Muley.

Moros, soldats, voluntaris, etc., etc.

---

---

ACTE ÚNICH.

Lo teatro representa lo interior de la tenda de campanya del general en jefe en lo campament espanyol, al mitx una taula rodona ab mapas é instruments cientifichs; per la obertura del fondo 's veu lo campament y la ciutat de Tetuan en últim terme, cadiras de campanya, etc.

ESCENA PRIMERA.

Ambrós, que apareix assentat á terra limpiant unas botas.

Al últim no es pas gran cosa; freguém las botas del amo y habent acabat, m'escamo á veure un xich á la Rosa. Es una bona xaripa podé está aquí d'asistent; mentres 's mata la gent un 's passeja y s' atipa.

Com que yo no so d' aquells, que creuen que es necessari per ser felis, que un diari digui alguna cosa d' ells. 'S matan com animals perque 'ls prenguin per valents, y per lo dir de las gents tot ho fan 'ls generals. Ningú pensa ab lo pabana que hi pert un bras ó una cama y mentres uns cobran fama 'ls altres cardan la llana. ¡Yo 't foll! cuand penso que yo ya fora á sopá ab San Pera si no fos per la manera de tramarme tot alló. Cuand hi penso m'esgarrifo... Valgam las mebas patotas; mes m' estimo limpiar botas encara que m' empastifo. Primé era sorja, per senyas que una bala de canó se men vá andú del sarró 'l bòt y las espardenyas. Veyent yo que 'm borejaban, á ranxero 'm vaix posar y hasta allí 'm varen pescar. ¡Es que es molt lo quem buscaban! Per assistent vaix llogarme per serne mes lluny encara y aqui 'm tenen, veyám si ara vindrán encara á buscarme.

ESCENA II.

Ambrós, Muley, Abengot y moros.

(Muley entra sota un paraiguas grós, detrás d'ell segueix un moro que durá un mocador d'alt d'una canya y detrás los moros que portan los regalos que se indicarán en lo diálogo.)

Mu.	Salut y benediccions de part de lo gran Profeta.

Am.	¡No 'm deixan ni una hora quieta! (Ab impaciencia y no sabent qui son per estar de esquena á n'ells.)

Mu.	Y 'ls teus amos? Están bons?

Am.	Vatualistu, si son moros! (Dant un salt al repararho.) Qui hos ha dat entrada franca?

Mu.	No veus la bandera blanca? (Senyalantli.)

Am.	(Ap.) Aquet deu esse 'l Rey d'oros. ('S queda un rato observantlos fixament com si sospetxés.)

Aben.

(Ap. á Muley) Eixa cara no me es nova.

Mu.	(Ap. á Aben.) A mi tampoch m'ho es massa, pero aqui no som á casa, no busquis ronya á n'al cova.

Am.	(Ap.) Com si á mi 'm ballés pel cap que ya 'ls he vist altres voltas! (Queda pensatiu.)

Mu.	Noy, no siguis carnestoltas, ahont es 'l general? Se sap?

Am.	Ah! Al últim hi he caigut! (Fent com qui atina en una cosa y no fent cas de lo que li ha dit Muley.) Si no 'n conexia d'altres; (Rient.) no es vritat que sou vosaltres?

Mu.	¡Valgam Alá que ets tussút!

Am.	Que no 'm conexeu, company?

Mu.	¡Massa per ma mala estrella!

Am.	Quina broma vá se aquella per fervos caura al parany!... Y be y donchs la butifarra?

Mu.	No ho recordis que m' encona!

Am.	L'habiau de trobar bona perque era de can Sagarra... Vaya, vaya... Be y que tal? Ya esteu cansats de la guerra? Que 's diu per aquella terra?

Mu.	¡Ah si 't tingués alli dalt! (Rabia.)

Am.

De primé 'm ferexi un llamp. Yo 't foll! Potsé 'm rustirias y despues te 'm menjarias ab cuatre fullas d' ensiam. Prou que men recordo be; si 't creuen á tu aquell dia l' asa 'm flich si yo podia may mes ensumar rapé. (Fent l' acció de tallá 'l nas.) Quina alegria tindrian 'ls altres dos si 't vegessin! Pobre de tú que vinguessin! que potsé 's recordarian dels teux fetxes de rajadas, y si acas no 'ls detinguessin,

fora molt fàcil que 't fessin un bon fart de clatalladas.

Mu.	No 'm vinguis ab mes bronquinas perque 't pot sortir molt malt. Ahont es lo teu general?

Am.	Es á esmorsá á las cantinas de la bora del castell.

Mu.	'Ls darás aquet billet. (Li dona, l' Ambrós l'agafa, 'l mira y despres 'l deixa á terra.)

Am.	T'haurás d'esperá un xiquet que hagi limpiat lo parell.

Mu.	Veyas al moment de fé lo que 't mano, bona pessa.

Am.	Aixó es, serviulo depressa, com que 'm van servir tan bé.

Mu.	(Ap. ab rab) ¡Oh! si 'l meu pare tragués 'l cap y vejés aixó

forsa es que eixa humillació hasta á matarlo tornés! (Alt.) Recordat que so 'l germá del Sultan, estrafalari, enviat plenipotenciari que vinch las paus á firmá. Respecta á qui 'l cetro té y obeeixme, poch caletro.

Am.	Tant me fá que tinga un cetro com una má de morté. A mi l' amo 'm vá maná que limpiés abuy que es festa, y fins que la feina es llesta yo no la deixo de má.

Mu.	Doncas com ho arreglarem? á mi mon germá m' espera.

Am.	Molt sensill, d' una manera.

Mu.	A veurer si'ns entendrem.

Am.	Mira, fes limpiá la bota per un dels que van ab tu y vaix á durla.

Mu.	Ningú hi hauria al mòn prou marmota per pensar tal disbarat.

Am.	Tu mateix, si no hi convens seyeu, no feu cumpliments y espereu que hagi acabat. (Abengot que feya un moment que guaytaba pel fondo diu.)

Aben.

Gran senyor, 'l sol ya surt pel turó del mirinyac.

Mu.	Y hem de torná á se al Fondach á las sinch y 'l dia es curt. (Ab rabia.) (Cridant.) Bah, per última vegada, vols avisá al general?

Am.	Per lo que falta no cal, ya 'n tinch una de fregada, si l'altre voleu fregar vaix á durli de seguida.

Mu.	¡Siga ta rassa malehida! fora aixó may acabar. (A Abengot.) Limpieuli, mes t' aseguro (A l' Ambrós) que 't recordarás de mi. (Ambrós s' alsa, deixant á terra la bota que fregaba y 'l raspall. Abengot s' assenta al mateix puesto y 's posa á limpiarlas.)

Am.	¡Gracias á Deu, home! axí surtim d'un cop del apuro. (Cull la carta que habia quedat á terra y diu rient apart.) Sols ho hi fet per poder di que hi vist un moro limpiá. (Mirantsel rient.) Vaya una fila que fa!

Mu.	Vesten y cuita á vení

Am.	¡Que lleitx es, sembla un mussol! (Anantsen y rient.) Deu meu y quinas ganyotas! yo no 'm puch aguantar pas. (Sen vá, posantse las mans al ventre de tant riurer, pel foro.)

Mu.	¡Yo 't dich que 't recordarás de esta fregada de botas!

ESCENA III.

Muley, Abengot limpiant y 'ls demés moros al mateix puesto.

Mu.

¡Que cosa es está humillat! sembla que sigui una broma. ¡Yo! Un princep! per un homa com aquet ser insultat. Y un home que du espardenya, un cualsevol, un perdut. ¡Ay! cuand un abre ha caigut cuasi tothom 'n fa llenya. Pot ser mes trist lo destino de nostra fiera fortuna que ha batut la mitxa lluna per gent que menjan tocino!

Mu.

S' esgarrá ab tácticas vellas la defensa de la serra y á detrás d' aquesta guerra hi perdriam las orellas. Ya han derrotat los beduins que eran lo terror d' Europa y tenim á l' altre tropa sempre ab ous ó colomins. A l' un li falta lo cap, a l' altre 'l nas ó la ma y á molts 'ls deuen faltá certas cosas que un no sap. ¡Tot vensut y tot destruit per un poble fort y brau! axís es que si fem la pau vindrá com l' anell al dit. Mes després de tan guanyar qui posa á son orgull tassa? no hia prou cuartos á casa

per podels acontentar! Axís es que es cosa feta;

s' ha de acabá aquesta broma. Apiádat pues ¡oh gran Mahoma! ya que ets de Alá lo profeta. Mostra un recurs que esta febra d' ambició d' un cop 'ls lligui é iluminans, mes que sigui ab un grasol de passebra! (Abengot acaba de limpiá las botas, s'alsa y diu respectuosament.)

Aben.

Gran senyor.

Mu.

Qué?

Aben.

Ya están llestas.

Mu.	Ara que pobre seré podrás guanyá algun calé limpiant 'ls dias de festas. (Se sent un redoble de timbal. Abengot va á mirar lo que es.)

Aben.

Ya ve.

Mu.	Veyám si n' exim.

Aben.

Fácil es que 's persuadeixi.

Mu.	O sino Alá 'ns assisteixi. (En aqueix moment apareix Rafel y anuncia treyentse la gorra.)

Ra.	El conde de Preus.

Mu.	En Quim! (Tots 'ls moros se inclinan.)

ESCENA IV.

Dits, en Quim y Rafel que 's queda al fondo.

Quim.

Deu vos do bon dia y bonhora.

Mu.	Ell que dona ditxas novas salut vos aboqui á covas.

Quim.

Rafel, esperat á fora. (Rafel surt.)

Mu.	Lo Emperador y Sultan despres de molt saludarvos pe 'ls que teniu al devant...

Quim.

Antes ya sabia yo que es molt fi y molt petimetre.

Mu.	Diu que vos digneu admetre de dátils aquest cajó. (Ensenyantlo.)

Quim.

Contestareu que 'l vaix rebre ab un gust que no 's pot di.

Mu.	Uns mitxons y aquet bassi de porcellana de Sevres.

Quim.

Digueuli que axis 's mata del mes enemich la sanya y que ho rebo en nom d' Espanya, que may ha sigut ingrata y pago sos recorts fins ab memoria molt sensilla. Deuli aquesta cagetilla. (Li dona, Muley la pren inclinantse y despres en Quim 's gira y crida:) Rafel, fes ficá aixó á dins. (Rafel indica á los moros lo puesto ahont deuen ficar los regalos y desapareix ab ells.)

ESCENA V.

Quim y Muley

(Quim dona una cadira á Muley y 'ls dos s' assentan.)

Mu.	Lo primer que hos haix de di, es, que un dels vostres criats sens mirarshi m' ha insultat com un lladre de camí.

Quim.

(Ap.) Aquell dimoni d' Ambrós ya han deu haber fet alguna!

Mu.

Sense respecte á ma cuna y á 'n al meu empleo grós, hasta de tú me ha tractat com si anys ha que 'ns coneguessim ó com si algun cop haguessim menjat tots dos en un plat. Despres tenia unas botas, segons ha dit per limpiarvos, y no ha volgut avisarvos hasta haberlas fregat totas, y tenint yo el temps molt breu perque os vingués á avisar, hi tingut que fer limpiar las botas, per un criat meu. Representant yo lo Imperi ell al Imperi ha humillat.

Quim.

Yo 'l deixaré castigat; es un cap sense senderi. (Cridant.) Rafel. (Surt Rafel.) Fes entrar l' Ambrós. (Rafel saluda y sen vá.)

ESCENA VI.

Quim, Muley, Ambrós.

Am.	Que 'm demanaba, D. Juan?

Quim	Vina fins aqui, truan; ab aquesta ya van dos. Donchs es á dir que de tú may n' haix de poder surti! Perqué has insultat axí?

Am.	Si no he insultat ningú!

Mu.	Encara ho desmentirás? Tens la cara molt gruixuda!

Am.	No senyor.

Quim.

La llengua muda cuand yo parlo, gandulás! Sense tó l' has insultat y 'ls has fet limpiá la bota.

Am.	(Ap.) Mira 'l panxa de granota; es dir que tot li ha contat.

Quim

No saps que si guerra fem tota ve de semblants faltas? T' haix d' inflá tres dits las galtas! ya 't dich yo que 'n surtirém. (Moment de pausa durant lo cual Muley mira triunfant, Ambrós queda avergonyit y Quim mirantlo fixo y ab aire amenassador hasta que cambiant de tó y actitut, diu:) Fes 'l café y 'l durás que 'l pendrém ans d' aná á missa.

Am.	'M farás da una pallissa, pero te 'n recordarás. (Aquets dos versos los diu apart anansen y amenassant á Muley.)

ESCENA VII.

Quim y Muley.

Quim.

Yo lo cástich necessari li daré y cregueu que ho sento. Pot tornar á pendre asiento lo senyor parlamentari.

Mu.	Eixa posició es molt falsa; (Parlant per lo seurer ab cadira.) molt milló á terra s' está.

Quim.

Pero teniu d' espatllá, fentho axís, molts culs de calsas.

Mu.	Com que las portem molt amplas no 'ns tiban de la reguera. Pero mon germá m' espera y á 'n al temps no hi tinch axamplas. Heu llegit aquella carta que hos ha entregat l' assistent?

Quim.

Allí he vist que vostra gent de la guerra ya está farta.

Mu.	Morts, ferits y plens de blaus ni un de sensé en quedaria, y axis, mon germá m' envia perque concertém las paus.

Quim.

Potsé ara anirá ab mes tino á insultarnos sense solta. ¿Com no pensá que altre volta vensut 'l deixá 'l destino? ¿Nostras antiguas venjansas no recorda de la historia?

Mu.	Es que es molt flach de memoria.

Quim.

Que mengi cuas de pansas.

Mu.	D' aixó que s' arregli ell, yo sols vuy parlar de pau y avisar podeu si hos plau al general Olsinell.

Quim.

Com que no 's troba molt bó s' hagut de ficar al llit, mes lo que haix de dir m' ha dit y 'l mateix es ell que yo. Confia en mi com es just, y cuand ell malalt está yo puch maná y remaná á la mida del meu gust. Axís es que dir podeu quinas son las condicions.

Mu.	Vos heu guanyat las accions y qui te l' asa fa 'l preu. (Los dos s' acostan mes á la taula, obren 'ls mapas y segueix.)

Quim.

Nosaltres volem terreno frente 'ls punts que Espanya té; un cónsul á Fez.

Mu.

Molt bé.

Quim.

Y lo comers libre.

Mu.

Bueno.

Quim.

Despres volem ben cabals per los gastos que la guerra 'ns costa en aquesta terra, cuatre cent milions de rals; y per no romprens la closca en pensar cuand pagarán, conservarèm á Tetuan fins quens afluixeu la mosca. Escrit está, si convé no heu de fe mes que firmar. (Desenrotlla un paper y li indica la ploma y lo tinter.)

Mu.	¡Vosaltres debeu pensar que mon germá es en Xifré! Convinch ab lo de Tetuan y lo del cónsul á Fez, perque veix que molt just es, pero cuartos no n' hi há tants. Posemho á doscents milions y de que está llest m' alabo.

Quim.

No vos 'n treuré ni un xavo, ya sabeu las condicions.

Mu.	Mireu que vindrá lo istiu y lo valor vos enganya, perque no es lo istiu d' Espanya ahont tota cuca hi viu; viure aquí es un patí etern.

Quim.

Avisos que no son nous.

Mu.	S' hi podrian covar ous... y ¿qué 'n direm de l' hivern? hi fa uns frets tant horrorosos que agafaréu un cadarn.

Quim.

'L que rosega la carn, fill meu, que rosegui 'ls ossos. Molt be som bons per anar per Madrit lluint l' uniforme: cuand hi há guerra es molt conforme que 'ns vinguém á molestar.

Mu.	Recordeuvos dels soldats que cuand s' embarcan fan l' ánech.

Quim.

Yo tinch la paella pel manech, no afluixo per cap costat: ó be 'ls cuatre cents ó ré.

Mu.	Baxeu alguna coseta, yo, pujo d' una pesseta...

ESCENA VIII.

Quim, Muley y Ambrós que entra ab la safata dels cafés, copas, etc.

Am.

D. Juan.

Quim.

¿Qué vols?

Am.	(Deixantho sobre la taula.) 'L café. (Aparta los papers, coloca las tassas al puesto corresponent, y cuand veu que Quim y Muley están distrets 's treu una paperina y tira uns polvos á la tassa de Muley.)

Quim.

M' acompanyareu á pendrel.

Mu.	Ab molt gust. (Prenent café.) Per lo demés un incendi la guerra es y habem de deixar d' encendrel.

Quim.

Lo que es yo no puch baixar ni un ral de lo que hos hi dit.

Mu.	Vos 'n podeu torná al llit, que aquet preu no pot anar. Mes ¿sabeu que te sustancia aquest café y bon olfato?

Am.	(Ap.) Si, ya veurás d' aquí un rato, no t' arrendo la ganancia. (Sen va rien. Entretant Quim 's treu 'l rellotge, y al veurer que es molt tart diu sorprés.)

Quim.

¡Fumlo!

Mu.	¿Sabeu quina hora es?

Quim.

Las dotse.

Mu.	Com passa 'l temps! (Alsantse.) Vamos donchs, digueu que fem, yo no 'm puch esperar mes.

Quim.

Ya hos hu he dit, 'ls cuatre cents y queda 'l tracte cabal.

Mu.	¿Fem res afaginthi un ral columnari?

Mu.	¡Cá! fa vent. Vos hi dit l' últim y á fe que no 'n treuré res, Muley.

Mu.	¡Teniu paraula de Rey! mireu, Quim, penseusi bé. Hi rebut tropas molt tendras que no han estat foguejadas.

Quim.

Cuand las fillas son casadas sempre solen surtí 'ls gendras. ¿Qué 'n fareu d' aquesta tropa

si no hiá forsa moral?

Mu.	¿Fem res? (Impacient.)

Quim.

No baixo ni un ral.

Mu.	Doncas bebemi un copa. (Beuen tots dos.) Y pues que guerra voleu, torni á comensar la guerra. Men torno ab los de ma terra.

Quim.

'M quedo á n' al puesto meu.

Mu.	Y Alá que es Deu protegexi qui ab mes justicia batalli!

Quim.

La llengua en la boca calli y la espasa s' esgrimeixi! Vencem ab gloria ó morim, que nostre sanch no es avara!

Mu.	Aluego 'ns veurem la cara!

Quim.

Adios, Muley! (Apretantse la má.)

Mu.	Adeu, Quim (Sen vá.)

ESCENA IX.

Quim.

Una taca vau posar á la bandera d' Espanya, y hem vingut ab nostra manya aquesta taca á rentar. Ab una pau no m' enganxas que ab nostre honor be no topa, pues no vuy que diga Europa que no som bons quita manchas.

ESCENA X.

Quim y Ambrós que entra trist.

Am.

D. Juan.

Quim.

¿Qué se t' ofereix?

Am.	A veurer si sa exelencia 'm vol dar un xich de audiencia.

Quim.

¿No te la prens tú mateix? Acabém, digas que vols.

Am.	Alló que hi fet á n' al moro...

Quim.

Falta ha sigut de decoro.

Am.	Ya ho sé, pero ha sigut sols una broma, no pensaba que yo pogués fer tan mal.

Quim.

Sempre haurás de sé animal! Y ara 'l teu cap qué buscaba?

Am.	Ya s' ho pot pensar lo que es; vinch á demaná 'l perdó, que yo seré bon minyó y no hi tornaré may mes.

Quim.

Promets que farás bondat?

Am.	Sí senyor, yo li asseguro.

Quim.

Es que si hi tornas 't juro que te haix de deixar baldat. Vamos, vesten, y cuidado. (Ambrós sen vá y despues de haber dat dos passos Quim anyadeix:) ¡Ah! arreglam 'l caball que ya torném á se al ball, y cuita, si no m' enfado. (Ambrós saluda y torna á anarsen, pero antes de arribar á la porta del fondo li cau un paper de la butxaca; Quim ho repara y diu:) Ambrós, mira, t' ha caigut un paper de la butxaca.

Am.	¡Ay, deu ser de la petaca! (Cullintlo.) (Ap.) Com redimoni ha sigut!

Quim.

Vina aquí, vuy veure que es. (Ap.) Sembla que s' ha tornat roig! no 'n surtirem d' aquet boig.

Am.	Ca, no senyor, si no es res; (Espantat.) un plech que no hi penso may que 'l duya á n' an Baldomero. (Entrega lo paper, Quim 'l desembolica, s' estranya de lo que conté, l' olora y diu:)

Quim.

Ah, grandissim embustero, son píndulas d' Holloway. (Tot de repente li acut una idea y vá á mirar la tassa en que había pres café Muley, despues dona un salt admirat y queda movent lo cap.)

Am.	(Ap.) ¡Ay, ay, ay, pobre de mi, sembla que las sanchs sem gelin!

Quim.

Si no m' ho he pensat que 'm pelin! aixó no parará aquí; qué dirán aquesta gent si sens descubreix la manya? que en Quim, general d' Espanya, 'ls tracta molt malament, y tindrán molta de rahó, que es tenir molt poca fatxa

tractá axis á un personatxa germá del Emperadó, de sas tropas general y gran princep de la garba.

Am.	(Ap.) Yo estich fret com pedra marba: ¡Ambrós, aixó va molt mal!

Quim	No 'ns compromets poch ni gaire, ¡estrofa, ximple, traidó!

Am	D. Juan, que ho sabia yo si era princep ó escombriaire? Cuand me van portá allí dalt veya que l' altre 'l manaba y ell l' obeia y callaba com un matxo á n' al sagal. Y com que estant faltats d'aiguas aqui ab paraiguas venia, yo 'm vaix pensá que seria un moro adoba paraiguas.

Quim.

Ya 't sacare yo 'l servell perque no hi tornis may mes.

Am.	Perdó, D. Juan!

Quim.

¿Per despres tornarho á fer? so gat vell y á mi ya no 'm farás veurer may mes garsa per perdiu. Lo que 's ara no 'n surts viu.

Am.	Seré bon minyó, ho pot creurer.

Quim.

Tant vá lo canti á la font que s' esquerda si no 's trenca.

Am.	(Ap.) Valia mes perdrer la penca (Indicant lo nas.) que treurem axis del mon. (Alt plorant.) ¡Li dich que no 'n faré d' altres!

Quim.

La primera 'l rey perdona, la segona cachamona, axis s' ha de fe ab vosaltres. Avuy serás fusellat ya que 'ls cops 'l cul no 't mancan. (Se sent un redoble de timbal al mateix temps que entra Rafel y tot acalorat diu:)

Ra.	D. Juan 'ls moros atacan.

Quim.

Dexam l' Ambrós arrestat. (Se posa 'l quempis y dos revolvers y sen va correns; durant un instant se sent per fora gran moviment y 'ls tiros dels moros á certa distancia.)

ESCENA XI.

Ambrós y Rafel

(Lo primer queda plorant y l' altre contemplantlo.)

Ra.	Y donchs Ambrós que es aixó, ya n' has fet una de nova?

Am.	N' hi fet una com un cova, hasta m' ho coneixo yo.

Ra.	Vagia digas qué ha sigut? (Reparantho.) ¡Mara de Deu que estás groch! O yo me enganyo molt poch ó 'l cap á pólvora 't put.

Am.	Ara ho has endevinat.

Ra.	Que dius, home!

Am.	Noy, no falla: en tornant de la batalla l' Ambrós será fusellat.

Ra.	Ya 'm posas de mal humor, perque... vamos t' apreciaba.

Am.	Que hi farás! Ara pensaba si 'm volguessis fe un favor?

Ra.	Home si, digas que vols.

Am.	Que ho vagis á di á la Rosa y en mitx de pena tan grossa tindré al menos sos consols.

Ra.	Mira yo no t' puch fé perque luego 'm cridarán per aná al foch y D. Juan no hi deu haber pensat be cuand m' ha dit que t' arrestés; pero 's fa tot cuant se vol y ho faré fer.

Am.	Quin consol si al menos ella vingués! Sé que 't dech favors á mils y fora 'l mes gros á fé.

Ra.	Ara ho encarregaré á n' alcabo de cibils que es 'l que te l' arrest teu y encara que refunfunya... (Veu dintre.) Voluntarios de Cataluña, formen filas.

Ra.	Noy, adeu. (Sen va correns.)

ESCENA XII.

Ambrós.

Ara si que l' hem fregida... com Adam per una poma, per haber fet una broma tinch yo de perdrer la vida; ya no podré anar may mes á la taberna del Tano! Tan guapo, tan campechano morir! Y al ultim per res. ¡Ay! cuand yo penso ab la Rosa que era la meva delicia! cuand sabrá aquesta noticia me 'n temo alguna de grossa. Ella que m' estima tant que per venirme al radera hasta s' ha fet cantinera deixant de vendre al encant! ¡Y la mare! Pobre dona! cuant sabrá que no respiro ya 'm sembla que me la miro plorant ab la tia Pona. Si ara ya diu que m' anyora perque ab mi las cols no cull; de plorar tindrá cada ull com un broch de regadora. Perque menos 's trastorni li escriuré ma trista sort. (S' assenta y escriu lo que 's dicta.) «Mare; sabreu que so mort y no estranyeu que no torni.» (En aqueix moment entra Rosa y Ambrós deixa la carta per abrassarla.)

ESCENA XIII.

Ambrós y Rosa.

Ros.	Bon dia, Ambrós.

Am.	Hola Rosa!

Ros.	No m' has enviat á buscar?

Am.	(Ap.) ¡Ay, haberla de deixar tant aixerida y xamosa!

Ros.	Que volias?

Am.	Poch pensabas lo que haix de dirte.

Ros.	No noy, pero ara 'l cabo Tedoy m' ha dit que tú 'm demanabas.

Am.	Aixó es donchs lo que haix de dir, yo t' hi enviat á buscar pero no es per festejar, es per podens despedir.

Ros.	Despedirnos y perqué?

Am.	Deu meu y quinas trifulgas!

Ros.	Ya pots anar allá ahont vulgas que yo sempre 't seguiré.

Am.	Lo que es aquesta es tan grossa que 't quedarás sense Ambrós.

Ros.	Hont va l' ánima va 'l cos, yo sempre seré la Rosa.

Am.	(Ap.) Pobre noya!

Ros.	Sabs Ambrós que yo t' estimo ab desfici y si tú has d' aná 'l hospici també hi anirem tots dos.

Am.	No cal pas que ningú 'm diga

que tu 'm portas tant amor, per aixó 'm tremola 'l cor (Mitx plorós.) y las camas 'm fan figa.

Ros.	Que dimontri t' ha passat que veix que tant t' acalora?

Am.	Roseta! (Plorant.)

Ros.

¡Ambrós!

Am.	D' aquí una hora ya deuré ser fusellat!

Ros.	Jesus, Maria y Joseph! (Sorpresa gran.)

Am.	No hiá mes.

Ros.	¿Pero y aixó?

Am.	Per insubordinació.

Ros.	¡Deu meu y quin cop mes sech!

Am.	Deu ho vol axis com es, pobre Rosa, no t' espantis!

Ros.	Y 'ls molls y 'l banch de cantis (plorant.) que si ho vench no 'n treuré res. Si yo ho hagués sapigut poch 'm gastaba re ab tu.

Am.	No pot preveurer ningú lo que del cel ha vingut.

Ros.	Pero no, yo 't salvaré, (De repent, brio.) yo 'm tiraré als peus d' en Quim...

Am.	No crech que per xo n' exim.

Ros.	La roba li dexaré ab las llágrimas mullada y 'l seu cor d' una vegada de aquest modo ablandiré. Será tant lo meu plorá que semblará que plobisqui!

Am.	Tant que 's rasqui com que 's risqui cuand ell ho ha dit ho fará. Coneixent lo genit seu ya sab tothom en Espanya que cuand ell fica la banya al furat, ningú l' han treu.

Ros.	Doncas qué tinch de pensar si t' estimo y 't veix mort?

Am.	Aconsolarme ab la sort, plorarme, patí y callar.

(Un moment de pausa durant lo cual Rosa plora amargament, despres Ambrós l' agafa per la ma y li diu trist.)

Am.

Tot de seguida que 't diguin que yo hi aclucat 'ls ulls, t'en vas á casa y reculls tots 'ls trastos com estiguin. Hiá alguna que altre eyna, uns cuadros, un armariot; ho agafas y t'ho vens tot fora 'l cuadro de la Reyna. Encara que ho venguis mal 'n treurás cuatre ó cinch durus, ab aixó surt tu d'apurus y fesme fé 'l funeral.

Ros.	¡Mare de Deu del doló!

Am.

Si ploras no ho podré di!... cuand m' enterrin á n'aquí fesme fé un enterro bó. Fesme fé un sot per en Pera que ben fondo y ample sigui y á sobre d'allá hont yo estigui plantahi una tomaquera. Acompanyada per ell si pots y 't trobas ben bona, com qui 'm porta una corona veniuhi á menjá un turtell. Aquestas las cosas son que antes de morí 't demano, mentres que yo xano xano me n' aniré a l' altre mon.

Ros.	Al menos m' alegraré (Plorant.) que tingas un felis viatja.

Am.	¡Gracias, Rosa! Res m' empatxa, sino 'l que mes no 't veuré. (S' abrassan plorant y Rosa s' en vá.)

ESCENA XIV.

Ambrós y Quim.

(Ambrós queda pensatiu. Quim entra cansat y molt polsós. Ambrós agafa un plumero y l' espolsa un rato.)

Quim.

Estich que no puch dir faba! pero al ultim l' hem guanyada.

Am.	De dabó un altre vegada!

Quim.

Y á fe que no mu pensaba perque 'ns anat de ben poch.

Am.	Dem las gracias al Etern.

Quim.

Pero alló era un infern de crits, y balas y foch. Mes ya 'l sol de la victoria il·luminá la campanya

y aquest dia per Espanya ha de ser un jorn de gloria.

Am.	Y abuy que tothom content estará de tanta sort voldreu que veyent un mort s' hagi d' entristir la gent? Per celebrar la victoria hem podeu salvar la vida.

Quim.

Aixó si que de seguida fora entelar tanta gloria. L' home que tú has insultat es un enemich vensut y sempre gran ha sigut se noble ab qui es humillat. Si fos ell que hagués guanyat facil fora que 't salvés, pero ara sent al revés yo l' haix de dexar venjat. 'L riure y 'l bromejar del mòn las portas 't tanca.

Rafel.

(Que surt pel fondo.) Moros ab bandera blanca.

Quim.

Digas que 'ls deixin passar. (Rafel sen vá.) (Ap.) Lo princep que deu tornar á fer la pau; m' ho pensaba.

Am.	Y 'l perdó que demanaba D. Juan 'l puch esperar? (Trist.)

Quim.

No hiá perdó ya t' ho dich y ves dins que 'm sabria mal que 't veyés.

(Ambrós sen va plorant per una porta del costat mentres pel fondo surt Rafel y anuncia.)

'L general del exercit enemich. (Sen vá.)

ESCENA XV.

Quim y Muley.

(Que entra tot ple de pols y molt abatut.)

Mu.	Altre volta la fortuna hi volgut probá en la guerra, y altre cop la mitxa lluna vensuda ha quedat per terra.

Quim.

Y voldreu duptar encara de nostre valor probat?

Mu.

¡Ay! ningú surt ensenyat de la panxa de sa mara, que no es ara lo valor per qui humillat 'm veix yo, vostra civilisació es tant sols lo vencedor. Heu entelat nostre brillo depressa, anant per la posta... ('S treu un plech de paper del Sultan y li dona.) Un full de paper que 'm costa tres cuartos 'l cuadernillo. Aquí está firmat en blanch, que escrigui las condicions, totas aceptadas son, no vuy veurer ya mes sanch.

Quim.

La conducta generosa del princep yo li diré y la pau li faré fé que os siga menos costosa.

Mu.	Potsé esta guerra malehida 'm surti un xich mes barato.

Quim.

Espereuvos aquí un rato, que ya surtu de seguida. (Entra per la porta del costat.)

ESCENA XVI.

Muley.

Apurar, Alá, pretench com es que 'm tracteu axí! qué hi fet yo pobra de mi per ferme axó? no ho entench. En vritat que no comprench com d' eix modo 'ns atropellas, puig emprenent causas bellas com creyém be que es la vostra, dexeu que la nació nostra quedi sense bous ni esquellas. Tant sols voldria trobar encar que hagués d' aná á Roma «deixant apart, oh gran Mahoma, la delicia del guanyar,» com es que no 'm puch venjar. Si los altres sers que hian cuand de algú agraviats están 's venjan á son voler... perqué no tinch de poder fer yo lo que 'ls altres fan? Naix lo burro y cuand las moscas li van á picá 'l trasero á cops de cua ab salero 'ls xafa á totas las closcas: per mes que sigui á las foscas las mata y queda venjat deixant d' eix modo probat que la picó no li agrada, y yo ab causa mes sagrada m' haix de quedar humillat. Naix l' aucell, obra l' aleta, y al volar, lo cassador hi va, li apunta en lo cor y fa figa la escopeta; pert del susto una plumeta, pero un cop ya s' escapat del cassador encantat 's burla ab cansons que canta,

y á mi ab causa molt mes santa tots 'ls moros m' han xarpat. Naix lo rap que s' asegura que es peix de fatxa tan ruina, que 'l xanguet y la sardina 's burlan de sa figura, mes lo pescador s' apura y cuand tots ya s' han pescat lo rap va á cal hisendat y 'l xanguet á cal manobra, y á mí que hermosura 'm sobra m' han de dexar humillat. Al pensar en tot aixó lo pit 'm bull, s' acalora, y un fogó de planxadora sembla que mi sento yo. Quina lley, quina rahó dintre de lo just se sap, per no donarme á mi cap d' eixas venjansas legals

que Alá dona als animals, al burro, al aucell, al rap?

ESCENA XVII.

Muley y Quim.

Quim.

Aquí vos porto firmada la nota ab las condicions, vos rebaxan cinch milions y la guerra está acabada. (Li dona 'l paper.) Que hos digués m' ha encarregat lo general Olsinell, que si sols anés per ell res vos hauria costat. Mes de tota aquesta feyna que ab bon éxit ha portat, n' ha de dar conta al estat, n' ha de dar conta á la Reyna.

Mu.	De lo seu cor d' espanyol menos per cert no esperaba, mes ay que no 'm recordaba que ya 's fica al llit 'l sol. Si voleu res per lli dalt me 'n hi vaix.

Quim.

Gracias, Muley. Espressions á vostre Rey.

Mu.	Sereu servit, general.

Quim.

Que encara que la fortuna 'ns hagi fet vencedors, ya no guarda 'l lleó rencors á la vostra mitxa lluna. Vostre valor hi admirat, y vos dich sens cap embut que si no haguessiu perdut tal volta hauriau guanyat.

Mu.

Yo també hi quedat sorprés de la vostre infantería y de vostre artillería encara si cap molt mes. M' han semblat cosa divina, per lo braus, 'ls cossos dits, y sobre tot 'ls malehits aquells de la barretina; 'ns han mort mes moros ells que 'l desert te grans de sorras; á sota d' aquellas gorras de dimonis hiá servells.

Quim.

Sempre es cosa que disgusta, pero preneuho ab paciencia.

Mu.	Yo per mi tinch la conciencia de que vostra causa es justa, puig per d' eix modo guanyá sens perdre may ni un combat, habeu d' estar en vritat protegits tots per Alá, y aqueix cop ab rabia cruel m' hi convensut mes que 'ls altres, de que van contra nosaltres totas las iras del cel.

Quim.

Y en qué, Muley, vos fundeu que lo cel vos contrariaba?

Mu.

Encara que me n' anaba, ho vaix á dir, escolteu. Axís que hi surtit d' aquí sens habernos avingut, al Fondak hi corregut, y la tropa hi fet reuní. Cuand 'ls hi hagut juntat, per mes que aixó hos semblin bromas eran vint y cinch mil homas, al frente d' ells m' hi posat, hi avansat contra vosaltres sens donarme cap treball hasta que á tret de gargall estabam 'ls uns dels altres. Allavors hi comensat á estendre en tota la ralla 'l foch y ya la batalla comensaba á fer fredat. Vos que hi erau no ignoreu lo furor ab que avansabam; y allavors n' altres guanyabam, general, no ho negareu. Y en lo moment decisiu m' ha vingut un mal está, d' aquets que haureu tingut ya, que no 's sossega ni 's viu. Ab un dolor y un treball, ab un neguit y unas ansias, que fins en tals circunstancias m' han fet baxar de caball. Per si son bonas ó falsas axís que á terra hi estat m' hi vist per forsa obligat

á descordarme las calsas. M' esgarrifo sols pensanti! ajupit en un recó, allí men anaba yo

com si fos pel broch del canti. No sé la frase simbólica que pel desahogarse molt adopteu en espanyol. en àrabe se 'n diu cólica. Per eixa plaga malehida ajupit en lo recó, han pensat 'ls meus que yo tenia alguna ferida, y com la forsa moral es lo tot del musulman, s' han desalentat pensant que alló meu era mortal. Ningú 'ls ha tingut á ralla, s' han posat á recular, á fugir, á tremolar, y s' ha perdut la batalla. Hos ho hi contat perque vos sapigueu com m' heu batut.

Quim.

(Ap.) Aixó deu habé sigut las pindulas de l' Ambrós.

Mu.	Y no es ben trist que per ella hagi tingut de perdre yo una acció? hiá mes mala estrella per tenir en lo mon, general? No.

Quim.

Donchs qué hi fareu, Muley? preneu paciencia [2] á voltas despues de tempestats 'l sol pur brilla, y eixas son moltas.

Mu.	Ya m' hi resigno, Quim, pero es conciencia que Alá no 'm fassi may cap francesilla; cuand vaix veure un principi tant dulent ya ho hauria enviat yo tot á dida. Adeu siau, Quim, que lo deber 'm crida.

Quim.

Mon afecte al Sultan. (Dantse las mans.)

Mu.	Ho tinch present, y cuand tinga menos feyna y 'm trobi mes axerit, un dia aniré á Madrit á veurer la vostra reyna.

Quim.

Vostre conducta galana, Muley, present li faré.

Mu.	Aixó vos ho pagaré á un tant cada semana. (Indicant 'l paper.)

Quim.

Vos mateix, arregleuho com volgueu, que entre homes de be tot se concilia y pagueumo del modo que pogueu.

Mu.	Adios, general Quim.

Quim.

Muley, adeu, y tantas espressions á la familia.

ESCENA ULTIMA.

Quim, Ambrós y després Rosa.

(Quim ha acompanyat á Muley fins á la porta, ahont s' han tornat á dar la má, y al baixar al prosceni 's troba ab Ambrós que ha surtit de dintre y espera rient.)

Quim.

Vina aquí y donam 'ls brassos!

Am.	¡Aquí van y viva Espanya! (S' abrassan.)

Quim.

Tú si que ab la teba manya 'ns has tret de bons embrassos. Poch pots pensar los grans fins que las pindulas han dat.

Am.	Tot ho sé, vos hi escoltat amagat desde allí dins.

(Apareix Rosa en la porta del foro plorant amargament.)

Am.	(A Rosa.) Ya pots entrar. (A Quim.) Es la Rosa que venia pel perdó. (A Rosa.) Ya no 'm fusellan. (Ab alegría.)

Rosa.

(Ab alegría inmensa tirantse á sos brassos.) No?

Quim.

No.

Rosa.

Quina alegría mes grossa! Pero com? Qui t' ha salvat?

Am.	Ya t' ho esplicaré després.

Quim.

Ara ya no veureu mes tots dos que felicitat. Si vos voleu casá aquí yo so padrí de la boda, (A Rosa.) y un vestit tot á la moda 't regalo de satí.

Am.	Roseta, vina als meus brassos. (S' abrassan.)

Rosa.

¡Deu meu, quinas alegrías!

Am.	Ay, á mi no 'm taparias 'l cul ab deu matalassos.

Quim.

Ya no serás mes soldat ni sentirás veu de mando y la creu de San Fernando 't dono en nom del estat.

Rosa.

¿No diuen que es la primera, pensionada y molt hermosa?

Am.	Ya ho crech, dona, si es tan grossa com un tap de cafetera.

Quim.

Ya está acabada la guerra, y la pura y gran corona que porta Isabel segona s' ha venjat en esta terra. Que mentres puga sa lley maná Espanya y sas Antillas, respectarán sas fandillas desde 'l sabater al Rey.

---

[il·legible]Pasaje de Escudillers, núm. 4.

---

1. Lo autor sap que fora mes propi un jeneral castellá.
2. Metro árabe, tret d' una capsa de mistos dels que 's venen á Fez.